Sant Joan de Seners

Sant Joan de Seners és una antiga església parroquial, romànica, del desaparegut poble de Seners, de la comuna d'Estoer, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici Sant Joan de Seners
Dades
Tipus	Antiga església parroquial
Ús	església
Dedicat a	Sant Joan
Característiques
Estil arquitectònic	Originalment romànica
Localització geogràfica
Regió	Catalunya del Nord
42° 35′ N, 2° 28′ E

Actualment és en un despoblat, atès que el poble al qual pertanyia va desaparèixer a la darreria de l'edat mitjana. És a la zona central del terme d'Estoer, a la dreta del Llec, en un planell una mica enlairat per damunt seu.

Història

El lloc de Seners és documentat des del 985, en un precepte del rei Lotari en el qual confirma les possessions de Sant Miquel de Cuixà a Sant Salvador de Llec, i cita la parròquia de Sant Joan de Seners com a límit septentrional de les terres de Llec. El 1204 torna a aparèixer en la documentació, quan Pere de Domanova reconeix tenir en feu les parròquies de Sant Feliu de Ropidera i de Sancti Johannis de Senaria. El 1408 està documentada com a parròquia, possiblement d'un poblament dispers.

L'edifici

L'edifici, que ha estat restaurat, és d'una sola nau, llarga, capçada a llevant per un absis semicircular. La volta és lleugerament apuntada, cosa que la situaria com a obra del segle xii, tot i que l'aparell fet servir en la construcció més aviat la situa al segle xi. Pot ser, per tant, una obra del xii de traces arcaiques.

La porta d'accés al temple és a la façana de ponent, i actualment té un arc de mig punt fet amb ciment, que pot correspondre al resultat d'un espoli i l'intent d'apedaçar-ho de qualsevol manera, i damunt seu hi ha una finestra de doble esqueixada l'obeertura de la qual és coronada per un arc de mig punt tallat amb molta polidesa en una pedra monolítica de granit. Corona el frontis de l'església un campanar d'espadanya de tres columnes sense arcs que les coronin, deixant l'obertura per a dues campanes sense cloure. Dues finestres més de doble esqueixada es troben a l'església: una al mur meridional, molt reduïda en alçada, tot i que té la mateixa amplada de les altres dues. A ran de la reconstrucció de l'església aquesta finestra restà aparedada; la tercera és al mur de tramuntana, a la seva zona central, i consta d'un arc de mig punt feta amb dovelles amples, sense muntants. L'absis, en canvi, té una finestra central d'una sola esqueixada.

La restauració que ha sofert l'església ha estat bastant invasiva, i ha desdibuixat bona part de l'obra romànica primitiva.

Bibliografia

• Badia i Homs, Joan. «Estoer: Sant Joan de Seners». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
• Becat, Joan. «63 - Estoer». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Gavín, Josep M. «Conf 53. Sant Joan de Seners». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Estoer». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.