Sant Just d'Aidí, ara la Mare de Déu del Roser, és l'església parroquial del poble d'Aidí, en el terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a la plaça major del poble on se celebra la festa major.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Just d'Aidí
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud996 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLlavorsí (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAidí
Map
 42° 31′ N, 1° 12′ E / 42.52°N,1.2°E / 42.52; 1.2
Bé cultural d'interès local
Data6 octubre 2005
Id. IPAC25551 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
CategoriaEsglésia parroquial, agrupada a la Mare de Déu de Valldeflors de Rialb
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
FestivitatSanta Anna

Descripció modifica

Modesta església d'una sola nau amb capçalera a l'est i façana a l'oest, que presideix la petita plaça del poble. En aquesta façana sota el pinyó de la coberta a dues aigües de Llicorella, s'obre la porta de mig punt i per damunt d'aquesta un ull de bou que il·lumina la nau a més d'una petita obertura en l'extrem superior. A l'esquerra, s'aixeca un cloquer de secció quadrada amb finestres d'arcs lleugerament ferrats, rematat per una petita coberta piramidal de llicorella.[1]

Els murs exteriors, excepte el campanar, són recoberts per arrebossat de ciment.[1]

Història modifica

Església parroquial que originàriament era dedicada a Santa Maria, d'"Eydí", i que formava part del deganat de Cardós, tal com consta en el llibre de la dècima del 1391. Tanmateix no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l'any 1314. Pels volts del 1526 aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d'Estaron, tenia com a rector Jaume Felip. En la visita de 1575 a les esglésies parroquials de l'oficialat de Cardós es fa constar que a l'església de Santa Maria d'Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri. En la visita pastoral del 1758 l'església apareix ja dedicada a la Mare de Déu del Roser, l'advocació actual; en aquesta mateixa visita es fa constar que el temple està en molt mal estat, que té un campanar antiquat, es fa referència a un campanar d'espadanya, i que la sagristia és estreta, motiu pels quals cal suposar que l'edifici inspeccionar pel visitador era encara un edifici medieval, substituït per l'actual amb posterioritat a aquesta data.[1]

Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sant Just d'Aidí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].

Bibliografia modifica

  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.