Sant Martí d'Escaró

Sant Martí d'Escaró és l'església del poble d'Escaró, a la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Sant Martí d'Escaró
Imatge
Façana occidental de l'església
Dades
TipusEsglésia
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud890,7 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaEscaró (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEscaró d'Avall
 42° 32′ N, 2° 19′ E / 42.54°N,2.32°E / 42.54; 2.32Coord.: 42° 32′ N, 2° 19′ E / 42.54°N,2.32°E / 42.54; 2.32
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

És[1] en el poble d'Escaró d'Avall, al sud del nucli urbà actual. No era el seu lloc original, ja que la primitiva església de Sant Martí era al desaparegut[2] Escaró d'Amunt.

HistòriaModifica

L'església original era romànica, i estava situada al Veïnat d'Amunt, però l'edifici i el cementiri que tenia al costat van ser destruïts els anys 30 del segle xx a causa de l'esfondrament del terreny causat per les explotacions mineres. Després d'un llarg plet contra la societat minera Anzin [1], entre el 1952 i el 1954 es construí l'església actual, en una nova localització més baixa, aprofitant el disseny i les pedres de l'anterior. De l'església vella, en queden algunes restes, molt minses, en el seu emplaçament original.

ArquitecturaModifica

La planta és rectangular, i la tanca un absis semicircular, amb dues capelles laterals inscrites en els murs, cosa que li dona un aspecte de creuer en trèvol. Corona l'edifici un campanar d'espadanya. Pretén ser una imitació de l'església original.

MobiliariModifica

Part del mobiliari original se salvà, també. S'hi poden admirar dues marededéus assegudes policromes, del segle xiii, una estàtua de sant Martí muntant a cavall (segle xiv) i panells provinents de retaules del segle dissetè dedicats a la Mare de Déu i a sant Joan Baptista. També es va conservar l'antiga pila baptismal i una rodella de campanetes, una mena d'instrument musical conservat únicament a Catalunya, que està pendent de restauració.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «58 - Escaró». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 48 i 49. Sant Martí d'Escaró». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 178. ISBN 9782859982447. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Escaró». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Joc. Sant Pere i Sant Pau del Castell de Jóc». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 8477399514. 

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí d'Escaró