Sant Martí d'Escaró

Sant Martí d'Escaró és l'església del poble d'Escaró, a la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici Sant Martí d'Escaró
Façana occidental de l'església
Dades
Tipus	Església
Ús	església
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	890,7 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Escaró (Conflent)
Localització	Escaró d'Avall
42° 32′ N, 2° 19′ E
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà
Religió	catolicisme

És en el poble d'Escaró d'Avall, al sud del nucli urbà actual. No era el seu lloc original, ja que la primitiva església de Sant Martí era al desaparegut Escaró d'Amunt.

Història

L'església original era romànica, i estava situada al Veïnat d'Amunt, però l'edifici i el cementiri que tenia al costat van ser destruïts els anys 30 del segle xx a causa de l'esfondrament del terreny causat per les explotacions mineres. Després d'un llarg plet contra la societat minera Anzin [1] Arxivat 2013-06-24 a Wayback Machine., entre el 1952 i el 1954 es construí l'església actual, en una nova localització més baixa, aprofitant el disseny i les pedres de l'anterior. De l'església vella, en queden algunes restes, molt minses, en el seu emplaçament original.

Arquitectura

La planta és rectangular, i la tanca un absis semicircular, amb dues capelles laterals inscrites en els murs, cosa que li dona un aspecte de creuer en trèvol. Corona l'edifici un campanar d'espadanya. Pretén ser una imitació de l'església original.

Mobiliari

Part del mobiliari original se salvà, també. S'hi poden admirar dues marededéus assegudes policromes, del segle xiii, una estàtua de sant Martí muntant a cavall (segle xiv) i panells provinents de retaules del segle dissetè dedicats a la Mare de Déu i a sant Joan Baptista. També es va conservar l'antiga pica baptismal i una rodella de campanetes, una mena d'instrument musical conservat únicament a Catalunya, que està pendent de restauració.

Bibliografia

• Becat, Joan. «58 - Escaró». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Gavín, Josep M. «Conf 48 i 49. Sant Martí d'Escaró». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
• Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 178. ISBN 9782859982447. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Escaró». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
• Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Joc. Sant Pere i Sant Pau del Castell de Jóc». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 8477399514. 

Enllaços externs

• «Plana de l'ajuntament d'Escaró» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 abril 2013].
• «Descripció de l'església al web dedicat a l'Alt Conflent» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 15 abril 2013].
• «Descripció i fotografies a pyrénéescatalanes.free» (en francès). [Consulta: 15 abril 2013].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí d'Escaró