Obre el menú principal

Sant Martí de Guixers

Sant Martí de Guixers, coneguda també com les Volianes o l'església de la Trinitat per celebrar-s'hi un aplec en aquesta festivitat, és una ermita romànica situada al poble de Guixers, a la Vall de Lord (comarca del Solsonès). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català

Infotaula d'edifici
Sant Martí de Guixers
Sant Martí de Guixers 04.JPG
Dades
Tipus església
Característiques
Estat d'ús Restaurada
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 936 msnm[1]
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiGuixers
Localització Velianes, ctra. LV-4241-a, km 25,9, a 1.400 m pista. Guixers (Solsonès)
 42° 08′ 09″ N, 1° 38′ 39″ E / 42.135871°N,1.644133°E / 42.135871; 1.644133Coord.: 42° 08′ 09″ N, 1° 38′ 39″ E / 42.135871°N,1.644133°E / 42.135871; 1.644133
BCIL
Identificador IPAC: 17333
Activitat
Diòcesi bisbat de Solsona
Modifica les dades a Wikidata

S'hi accedeix des de la carretera LV-4241-a (de Berga a Sant Llorenç). Al km 25,9 (42° 07′ 41″ N, 1° 38′ 39″ E / 42.128094°N,1.644154°E / 42.128094; 1.644154) es troba el trencall, ben senyalitzat, que hi mena.

DescripcióModifica

ExteriorModifica

Església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis quadrat a l'interior i trapezoïdal a l'interior.

La nau és trapezoïdal a l'exterior i rectangular a l'interior amb un arc preabsidal que no surt del sòl. Tant aquest arc com la nau són apuntats.

La coberta exterior és a doble vessant i de teula àrab. Damunt del frontis, orientat a ponent, és coronat per un campanar d'espadanya amb dues llargues finestres cobertes amb un arc de mig punt. L'arc del costat de migjorn té campana i l'altre és buit.

Rep la llum de llevant per la finestra de l'absis, de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat. N'hi ha una altra de molt semblant al mur de migjorn i altre més al mur de la sagristia, d'època posterior.[2]

El mur nord és amagat a l'exterior per una capella de l'any 1663 dedicada a Sant Miquel, la sagristia (d'arc de mig punt i similar en la forma i posició a la de l'església de Sant Julià de Ceuró) i una escala que permet l'accés al campanar i que és similar a les de les esglésies de Sant Julià de Canalda i de Sant Martí de la Corriu.

La porta, un arc de mig punt adovellat, és a migjorn. La porta està ornamentada amb uns ferros que segueixen models utilitzats als segles XII i XIII. Hi ha una cinta ampla i llisa que als seus extrems es bifurca en dues que s'afuen i es cargolen vers els costats oposats. També hi ha una cinta ampla guarnida amb uns solcs incisos, la qual dóna peu a pensar en quatre cintes juxtaposades; igual que l'anterior, aquesta faixa es disposa horitzontalment i es bifurca als extrems, on s'afuen i cargolen vers extrems oposats. Combinades amb aquestes faixes hi ha unes petites cintes amb un sol extrem acabat en rínxol; aquestes ocupen l'espai que hi ha entre les cintes grans, de manera molt irregular i desordenada.[2]

Tota la façana meridional està closa per un mur de pedra que delimita un espai de forma pentagonal que constitueix el cementiri. Aquest no té nínxols.

Galeria de fotos de l'exteriorModifica

InteriorModifica

A l'interior hi ha una volta apuntada amb un arc pre-absidal. L'absis presenta al cantó de l'evangeli, i 1 metre al cantó de l'epístola, una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. Una pedra angular del cantó de migjorn de l'absis, d'uns 137 centímetres de llarg i 18 centímetres d'alt, presenta uns buidats de 13 centímetres, semblants a quatre nínxols. El parament és a base de carreus de pedra tosca ben tallats i afilerats.[2]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Guixers  
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sant Martí de Guixers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2015].