Sant Pere de Tellet

Sant Pere de Tellet, actualment Sant Valentí és l'església parroquial romànica del terme comunal rossellonès de Tellet, a la Catalunya del Nord.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Pere de Tellet
Actualment, Sant Valentí
Imatge
L'església de Sant Pere, ara de Sant Valentí
Dades
TipusSantuari
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
MaterialPedra
Altitud582,1 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaNau única, absis semicircular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTellet (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 32′ N, 2° 40′ E / 42.53°N,2.67°E / 42.53; 2.67
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Façana occidental de l'església

És situada[1] al sector nord del terme, en el poble que fa de cap de la comuna.

Història

modifica
 
Absis oriental

El 22 d'abril del 876, Anna, filla d'Alaric, comte d'Empúries, i de Rotruda, filla de Berà I, va donar l'alou de Tellet (Teletas) al comte Radulf I de Besalú i a la seva esposa Ridlinda.[2] Aquest alou (loco vocato Talledo) és el que el 987 fou donat al monestir de Sant Joan de les Abadesses per Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú com a dot monacal a la seva filla natural Ingilberga, tinguda amb Ingilberga de Besora, quan la noia entrà de monja a Sant Joan de les Abadesses, també anomenat en aquell moment Sant Joan de Ripoll. Torna a estar documentat el 1043 (Talled) i el 1067 (Tellied). El 1186 el rei Alfons I el Cast afegia més alous a les possessions del monestir ripollès amb dos masos més de la parròquia de Tellet (parrochia S. Petri de Telleto), anomenats ad Sala, dels germans Ramon i Guillem de Sala.

L'edifici

modifica

Es tracta d'una església del segle xii, de nau única amb absis semicircular a llevant. Al costat meridional hi ha un campanar de planta quadrada. La nau és coberta amb volta de canó llis apuntada, damunt d'arcades laterals de mig punt, com també és de mig punt l'arc presbiterial.

Làpida

modifica
 
Làpida de Sant Pere de Tellet

En el mur exterior de migdia, a dos metres d'alçada, hi ha una làpida de pedra amb un epitafi que, traduït, diu: Bernat Teixidor morí el 9 de les calendes (24 de març) de Crist de 1245 (1246). El 7 de les calendes de maig (25 d'abril) de l'any de Crist de 1254 morí Sibil·la, la seva muller.

Pica baptismal

modifica

L'església de Tellet conserva una pica baptismal grossa, de marbre blanc llis, llevat de cinc caps situats a l'entorn d'un pany. Pertany també al segle xii.

Bibliografia

modifica
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Tellet». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Vall 87. Sant Pere i Sant Valentí de Tellet». A: Inventari d'esglésies 3* Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere. «Tellet: Sant Pere de Tellet». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències

modifica
  1. «Sant Pere de Tellet en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-08-13. [Consulta: 19 juliol 2016].
  2. Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985