Santa Engràcia de Montalbà

Santa Engràcia de Montalbà és una capella de l'antic terme de Montalbà dels Banys, del terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).

Infotaula d'edifici
Santa Engràcia de Montalbà
Église Sainte-Engrâce d'Amélie-les-Bains 1.JPG
Dades
TipusCapella
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
Altitud652 msnm
Ubicació geogràfica
LocalitzacióMontalbà dels Banys, Els Banys d'Arles i Palaldà, Vallespir
Modifica les dades a Wikidata

Està situada[1] al nord-oest de l'antic terme de Montalbà, al nord-oest de Can Mascarat, aturonada en una carena que davalla del termenal entre els Banys d'Arles i Palaldà i Arles, a ponent de la carretera departamental D53. Des de la carretera, cal pujar a peu fins a l'ermita.

Santa Engràcia fou dependència de Santa Maria d'Arles; la primera documentació és del 1285, i en aquest document es diu que eclesiàsticament depenia de Santa Maria de Montalbà. El 1369 consta a Arles un prior de Santa Engràcia, cosa que, malgrat la manca de documentació que en parli, fa pensar[2] que fou un priorat depenent d'Arles. El 1570 encara s'esmenta el priorat, mentre que a finals del segle XVII ja consta com a ermita.

Hi havia un retaule gòtic, del segle XV, que fou robat el 1972, i encara s'hi conserva una talla de la Mare de Déu, que és còpia d'una imatge romànica desapareguda.

L'edifici, molt senzill, és d'una sola nau capçada per un absis semicircular a llevant, en el qual s'obre una finestra de punt rodó i doble biaix. La porta original era al mur meridional, però se n'obri una altra al frontispici, a ponent, sota l'espadanya, que ara només conserva el muntant septentrional. L'interior és cobert amb volta de canó, i la unió de la nau amb l'absis presenta un arc triomfal. L'aparell és força irregular, de carreus petits irregulars. Podria ser datada entre els segles XI i XII.

Diverses excursions[3] de la zona del Vallespir Mitjà tenen aquest coll com a escenari d'una part del seu recorregut.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «11 - Els Banys d'Arles i Palaldà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Clos, Jany. «La chapelle Sainte-Engrâce (Montalba d'Amélie))». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4. 
  • Gavín, Josep M. «Vall 43. Santa Engràcia de Montdoní». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Morellàs i les Illes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ponsich, Pere; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Els Banys d'Arles: Santa Engràcia». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 

ReferènciesModifica