Obre el menú principal

Santa Eugènia de Saga

Santa Eugènia de Saga és una església romànica que està situada a Saga, municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Infotaula d'edifici
Santa Eugènia de Saga
Eglise Sainte-Eugénie de Saga 1.jpg
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaBaixa Cerdanya
MunicipiGer
Localització Saga. Ger (Cerdanya)
 42° 24′ 55″ N, 1° 51′ 36″ E / 42.415240°N,1.859934°E / 42.415240; 1.859934Coord.: 42° 24′ 55″ N, 1° 51′ 36″ E / 42.415240°N,1.859934°E / 42.415240; 1.859934
BCIL
Identificador IPAC: 7719
Conservació i restauració
1991  Restaurada
Activitat
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La parròquia de Saga apareix esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell l'any 839 i esmentada en un precepte del rei Lotari I de França l'any 958, com pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà  i sent venuda l'any 1372 pel cavaller de Saga, Berenguer d'Orús al monestir de Sant Martí del Canigó 

EdificiModifica

 
Santa Eùgenia de Saga, absis

És una església d'una sola nau amb un absis semicircular amb finestra central del segle XI, reformada en el segle XII i un frontispici modern de petites dimensions.

Al Museu de les Arts Decoratives de Paris es conserva, procedent d'aquesta església, un frontal d'altar del segle XIII, atribuït al mestre de Soriguerola, relatant la vida de Santa Eugènia.[1] És una pintura al tremp sobre fons de plata decorada amb incisions foliada, d'un metre d'alçada per un metre i mig d'amplada.[1]

L'any 1991, amb motiu de les primeres accions per restaurar-la, es va fer un sondeig a l'exterior de l'absis en el qual aparegueren dues tombes de lloses, la fonamentació de l'absis i un mur que podria ser de l'antiga sagristia, que va esser enderrocat, per considerar que era un afegit.

 
Frontal d'altar de Santa Eugènia de Saga

Així mateix, es va enderrocar la coberta, que es trobava en ruïnes i amenaçava la caiguda de la volta de la nau, per l'obertura de les parets Nord i Sud.

En enderrocar la coberta es va descobrir que la volta de canó era feta de maons, arrebossats amb morter de calç i que la coberta, amagada per aquesta, era l'original romànica de fusta, molt malmesa. Es va decidir llavors, reproduir el màxim fidel possible, la nova coberta amb fusta, deixant un tram amb la volta de canó de maó, per a permetre els estudiosos la seva lectura.

Amb motiu del projecte de pavimentació definitiva de l'església, es van dur a terme dos sondeigs a l'interior de l'església l'any 1996, un a l'absis i l'altre a l'alçada de la porta. Es va localitzar una fonamentació construïda amb "opus spicatum" de l'absis.

L'església tindria un paviment de calç i terra trepitjada en el moment de la seva construcció que seria cobert posteriorment per un empostissat de fusta. Es van trobar 3 tombes, dos d'elles buides. Una tomba estava localitzada en el centre de l'absis, davant de l'altar romànic, estava delimitada per pedres i contenia les restes d'un individu infantil/jove, va aparèixer relacionat un fragment informe de ceràmica brunyida.

L'altra tomba estava situada al nord de l'anterior, la tercera tomba estava a la paret de tramuntana a l'alçada de la porta i de la pica baptismal.

Es va documentar la construcció d'una important trinxera de fonamentació dels arcs formers, que indica la preocupació per l'estabilitat física de l'església de Saga que està construïda en un subsòl argilós i inestable.

També es va localitzar un alineament de pedres i un tronc carbonitzat que es podria relacionar amb Sant Miquel de Soriguerola, on es van localitzar restes d'un empostissat de fusta a terra, caracteritzat per la presència de bigues col·locades transversalment a una distància regular al llarg de la nau, la cronologia probablement és posterior al segle XII.

ExteriorModifica

 
Detall arquivoltes

La porta de la façana principal va ser construïda a la fi del segle XII, en marbre rosa d'Isòvol, obert meridionalment, es compon de tres arquivoltes.

Dos arcs descansen sobre columnes mitjançant capitells que s'inspiren en els models de Sant Martí d'Ix i Sant Fructuós de Llo. Aquests capitells, un dels quals es troba molt trencat, estan esculpits amb motius de fulles i representacions d'animals i diables.

Per una altra part, l'arquivolta acull una sèrie de petits motius fantasiosos que representen personatges humans nus i monstres, i una espècie de batraci de dents afilades devorant una dona i davant un gnom que efectua una capbussada. Un Crist esculpit a la clau de l'arquivolta domina el conjunt.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Frontal de Sainte Eugénie». Centre de Documentation dels Musées.

BibliografiaModifica

  • Ventosa i Serra, Enric Les esglésies Romàniques de la Cerdanya. Barcelona: Farell Editors, 2004. ISBN 8495695391
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eugènia de Saga