Obre el menú principal

Santa Eulària des Riu

municipi de l'illa d'Eivissa

Santa Eulària des Riu (pron. local [santolari][1]) o també Santa Eulària del Riu, és el municipi oriental de l'illa d'Eivissa, amb categoria de vila.

Infotaula de geografia política
Escut de Santa Eulària des Riu
View north from es canar.jpg
Vista de la vila

Localització
Localització de Santa Eulària des Riu respecte de les Pitiüses.svg
 38° 59′ 05″ N, 1° 32′ 01″ E / 38.984722222222°N,1.5336111111111°E / 38.984722222222; 1.5336111111111
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaEivissa

Capital Santa Eulària des Riu
Municipi 46
Població
Total 36.457 (2018)
• Densitat 237,54 hab/km²
Gentilici Eularienc, eularienca
Geografia
Superfície 153,48 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 52 m
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Santa Eulària
Organització política
• Alcalde Vicente Marí Torres
Identificador descriptiu
Codi postal 07840
Fus horari
Codi de municipi INE 07054
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

GeografiaModifica

El terme municipal comprèn, a més de la parròquia de Santa Eulària des Riu, les de Sant Carles i Santa Gertrudis, i també la parròquia de Nostra Senyora de Jesús i el Puig d'en Valls.

Petits cimsModifica

El relleu no és molt accidentat a l'illa d'Eivissa, però a Santa Eulària des Riu s'hi troben formacions muntanyoses com:

Cales de Santa Eulària des RiuModifica

Entitats de poblacióModifica

Conté a banda dels nuclis llistats dessota, entre d'altres, la vénda des Coloms,[13] la vénda de s'Església,[14] Es Novells,[15] Fruitera,[16] es Trull d'en Vic,[17] sa Vila[18] i Arabí, vénda situada a la costa.[19]

Entitat de població Habitants
Jesús, Nostra Senyora de 4.499
Puig d'en Valls 3.613
Sant Carles de Peralta 3.195
Santa Eulària des Riu 13.737
Santa Gertrudis de Fruitera 1.680
Font: Idescat

GentilicisModifica

El gentilici eularienc, santaeularienc o santaeularier indica només el poble de Santa Eulària. Altres gentilicis són: carlí a Sant Carles, lletrudienc o lletrudier a Santa Gestrudis, hortalà a Jesús. El nom de Santa Eulària prové de l'església que van construir immediatament després de la conquesta. A més, té l'únic riu de l'illa, important a l'època pel regadiu de l'horta i pels molins fariners.

HistòriaModifica

 
Puig de Missa

A l'època musulmana la zona es deia Xarc. Amb la conquesta cristiana es modificà la divisió de l'illa en quartons similars a l'organització municipal actual. El Quartó de Santa Eulària correspongué a l'Infant Pere de Portugal, feudatari de Guillem de Montgrí, bisbe de Tarragona, que tenia els dret reials de conquesta. El rei Jaume I adquirí els drets de Pere de Portugal, passant a anomenar-se Quartó del Rei. Això portà alguns problemes jurídics, ja que el rei, a Eivissa, era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona el qual, alhora, era vassall del rei.

El poble sorgí al voltant de l'església al cim del Puig de Missa. L'església actual és del segle xvi així com la torre annexa des de la que es podia defendre amb artilleria tota la comarca.

 
Vista general del puig de Missa amb Santa Eulària

Llocs d'interèsModifica

Església de Santa EulàriaModifica

L'edificació, situada al Puig de Missa, és una de les cinc esglésies-fortificades que es conserven a l'illa d'Eivissa, documentada ja l'any 1302, encara que la primera església fou destruïda en un atac pels turcs.[20] L'edifici contemporani de l'església de Santa Eulària va ser inaugurat el 1568. Es creu que en el projecte de construcció de l'església va intervenir Gianbattista Calvi, l'enginyer que va dissenyar les muralles renaixentistes d'Eivissa.[20] Els porxos i les capelles laterals varen ser construïts al segle XVII. En l'any 1785 va passar a ser parròquia per decret de Manuel Abad i Lasierra, primer bisbe d'Eivissa.

El retaule barroc que avui presideix l'altar major és del segle XVII i procedeix de l'església de San Millán (Segòvia). Va ser instal·lat al temple l'any 1967.[21]

Museu etnogràficModifica

 
Santa Eulària des Riu. Jeroni Castelló i Elias (1912)

Està en el Puig de Missa i ubicat a la casa pagesa de Can Ros. Acull una col·lecció d'eines, objectes i vestits del món rural d'Eivissa.[21]

Museu BarrauModifica

Situat també al Puig de Missa, està dedicat al pintor català Laureà Barrau, que va residir a l'illa des de 1932 fins a la seva mort en 1957.[21]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Puig Marina
  3. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Jai, puig d'en
  4. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Llàtzer, puig d'en
  5. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Purredó, puig d'en
  6. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Puig d'en Valls, es
  7. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Argentera, puig de s’
  8. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Lledó, puig d'en
  9. «cala de Boix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «cala des Canar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «cala Llenya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «cala Olivera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «es Coloms». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «vénda de s’Església». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «es Novells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Fruitera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «es Trull d’en Vic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «sa Vila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Arabí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. 20,0 20,1 Santa María la Real,, p. 241.
  21. 21,0 21,1 21,2 «Puig de Missa» (en espanyol). PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB). [Consulta: 28 octubre 2015].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica