Santa Llúcia de la Vilella Alta

Santa Llúcia de la Vilella Alta és una església barroca del municipi de la Vilella Alta (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Llúcia de la Vilella Alta
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Vilella Alta (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. de la Vila
Map
 41° 13′ 32″ N, 0° 46′ 49″ E / 41.22547°N,0.78033°E / 41.22547; 0.78033
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC11412 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Es tracta d'un edifici de tres naus i sense creuer. La volta és de canó amb llunetes al central i d'aresta a les laterals. El presbiteri és a un nivell més alt que la resta de la nau. Al seu costat esquerre hi ha una capella dedicada al santíssim. L'interior és arrebossat i hom ha respectat unes pintures i diversos medallons també pintats en èpoques incertes, sobretot en un tram de la nau esquerra i a la capella abans esmentada. El conjunt és fet de pedra i amb la façana arrebossada, amb reforç de carreus als angles. El campanar, als peus del temple i al seu costat dret, és de maons i arrebossats. La porta és l'única part decorada, amb un arc escarser, pilastres laterals i un guardapols mixtilini, amb una fornícula i el conjunt rematat per un motiu ornamental. La façana té una rosassa i una finestra allargada així com dues més laterals i petites i l'acabament és rematat per un guardapols.[1]

Als peus del temple, penjat de la paret de la nau lateral dreta hi ha un retaule, probablement del segle xviii.[1]

Història

modifica

L'església fou bastida entre els anys 1770 i 1772, data de construcció del campanar, tal com és documentat en un llibre de l'Ajuntament. Fou annexa a la de Torroja. L'any 1936 fou incendiada i únicament se'n salvà una part d'un altar avui esposat a la nau lateral dreta, al costat de la porta.[1]

Durant la guerra civil tot el poble acordà respectar-se mútuament i el seu patrimoni, però vingueren d'altres poblacions i trencaren les portes de l'església per fer-hi destrosses. Els ciutadans van poder salvar poca cosa, i un membre de cada família del poble fou obligat a anar-hi per acabar de destruir i implicar-los en els danys comesos.

Acabada la guerra, tots els veïns van quedar absolts en el judici, ja que es demostrà la seva innocència en els fets ocorreguts.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Església de Santa Llúcia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2012].

Enllaços externs

modifica