Santa Maria de Serrallonga

església a Serrallonga (el Vallespir)

Santa Maria de Serrallonga és l'església parroquial del poble de Serrallonga, de la comuna nord-catalana[1] del mateix nom, a la comarca del Vallespir.

Infotaula d'edifici
Santa Maria de Serrallonga
StaMariadeSerrallonga.JPG
Dades
TipusEsglésia parroquial
ConstruccióSegles XI i XII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica modifica
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
ComarcaVallespir
ComunaSerrallonga modifica
LocalitzacióSerrallonga (Vallespir)
MH
IdentificadorMH: PA00104132
Activitat
Religiócatolicisme modifica

Està situada[2] a la part alta del poble, a l'extrem de llevant del nucli de població actual, a redós del cementiri.

HistòriaModifica

La primera menció registrada de l'església [3] és del 988, però l'edifici original, possiblement amb sostre de fusta i molt senzill, va ser substituït per un de nou el 1018 (data que mostra el llindar), consagrat el 1019. L'edifici actual, però, no sembla que es pugui datar abans del segle XII; i el campanar hauria estat modificat al XVI o al XVII.

Santa Maria de Serrallonga va ser declarat Monument històric de França [3] el 13 de desembre del 1948.

ArquitecturaModifica

 
Absis i façana est

Es tracta [3] d'una església romànica de pedra. És d’una sola nau amb volta de canó, acabada en un absis semicircular, amb cobertura de quart d'esfera. Dins els gruixuts murs laterals s'hi obriren quatre nínxols. El campanar de torre s'aixeca per damunt de la part occidental de l'església, i dues de les parets de torre són prolongació dels murs de les façanes sud i oest, mentre que les altres dues reposen directament sobre la volta.

 
Interior de l'església. Absis

La cobertura original de la torre va ser alterada, potser al segle xvi o al XVII, i hom li afegí uns merlets escalonats, més alts als angles i enmig. Les dues campanes [4] són del 1701 i duen el nom dels fonedors: "Jean Fauré aidé par Emmanuel Riu". Jean-Auguste Brutails dibuixà [5] el 1888 el sepulcre de Guillem Galceran de Cabrenys, que datà de finals del segle xiii o començaments del XIV.

L'interessant [1] portal, que s'obre a migdia com el de moltes altres esglésies contemporànies, està emmarcat [3] per quatre arquivoltes en degradació, coronades per arcs de mig punt. La porta té una antiguitat considerable, i està decorada amb un picador i un gran nombre de ferratges fent petites espirals disposades en bandes paral·leles al terra. El pany de la porta, també en ferro forjat, du [6] una inscripció "++BER (NARDUS): FABER VELIM: ME FECIT" i un crismó. La façana sud i l'absis mostren grans finestres d'arc de mig punt; i al costat de la porta es pot veure un rellotge de sol.

MobiliariModifica

El mobiliari es compon [4] d'una creu de processó de plata repussada d'entre els segles XV i XVII, que podria procedir del taller de Pere Barnés; una custòdia dels voltants del 1890, donada a l'església el 1920 en record del poeta Pere Talrich; i una segona custòdia, del 1745, feta per Abdó Cases, orfebre a Figueres.

El retaule de l'altar major, datat el 1713, mostra Déu Pare a dalt de tot; per sota, sant Abdó, Crist ressuscitat i sant Senén; en el registre següent, sant Joan Baptista, l'Assumpció i Sant Jaume el Major; a la predel·la, l'Agonia de Crist a l'esquerra i la Flagel·lació a la dreta; i sobre les portes, sant Pere a l'esquerra i sant Pau a la dreta. El retaule del Roser, del segle xvii però reestructurat al XIX, mostra també Déu Pare al capdamunt, i una santa no identificada per dessota; el segon registre mostra la Nativitat a l'esquerra i la Presentació a la dreta; el registre inferior té l'Anunciació, la Mare de Déu del Roser i la Visitació; i la predel·la reprodueix l'Agonia a l'esquerra i la Flagel·lació a la dreta.

ImatgesModifica

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «162 - Serrallonga». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Clos, Jany. «L'église Sainte-Marie ou Notre-Dame-de-l'Assomption (Serralongue)». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4. 
  • Gavín, Josep M. «Vall 77. Santa Maria de Serrallonga». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442.  P. 275-276
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Serrallonga». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ponsich, Pere; Catafau, Aymat; Badia i Homs, Joan; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Serrallonga: Santa Maria de Serrallonga». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Serrallonga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Santa Maria de Serrallonga en els ortofotomapes de l'IGN
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Fitxa a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014]
  4. 4,0 4,1 «Base de dades Palissy» (en francès). [Consulta: 1 setembre del 2014].
  5. «Fitxa i reproducció del croquis, al web dels Arxius en Línia de la Gironda"» (en francès). [Consulta: 1 setembre del 2014].
  6. «El arte de la forja en el Románico, al web "Círculo Románico"» (en castellà). [Consulta: 1 setembre del 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Serrallonga