El santali és una llengua del grup de llengües munda de la família austroasiàtica parlada a l'Índia oriental pel poble dels santals.

Infotaula de llenguaSantali
সাঁওতালি - संथाली

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6,050,000
Parlants nadius7.200.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deÀsia meridional
EstatÍndia, Bangladesh, Nepal, Bhutan
Classificació lingüística
llengua humana
macrofamilia àustrica
llengües austroasiàtiques
llengües munda Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalphabet santâl, alfabet llatí, abugida bengali-assamès, devanagari, oriya i alfabet bengalí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sat Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3sat Modifica el valor a Wikidata
Glottologsant1410 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesat Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1447 Modifica el valor a Wikidata
IETFsat Modifica el valor a Wikidata

Les investigacions sobre el llenguatge santali les va fer el lingüista bengalí Byomkes Chakrabarti (1923-1981). Aquest va descobrir algunes relacions entre el santali i el bengalí i va afirmar que el segon estava influenciat pel primer. Els santals no van tenir literatura fins al segle xx.

Escriptura

modifica

El santali té una escriptura anomenada Ol Chiki,[1] fou inventada per Pandit Raghunath Murmu el 1925, i s'acomoda perfectament a la llengua; la literatura en santali i en escriptura Ol Chiki és abundant. Pandit Raghunath Murmu fou popularment conegut com a Guru Gomke. Aquesta escriptura és alfabètica i no comparteix cap de les propietats sil·làbiques de les altres escriptures índies com el devanagari. Utilitza trenta lletres i cinc punts diacrítics bàsics. Té sis vocals bàsiques i 3 d'addicionals.

Aquesta escriptura, també coneguda com a Ol Cemetʼ, és relativament recent i poc utilitzada. Abans s'havia utilitzat l'alfabet llatí, i encara s'utilitzen el devanagari i el bengalí. Tot i així el nivell d'alfabetisme entre els santals és molt baix, només entre un 10% i un 30%.

Referències

modifica
  • Hembram, P. C. (2002). Santhali, a natural language. New Delhi: U. Hembram.
  • Minegishi, M., & Murmu, G. (2001). Santali basic lexicon with grammatical notes. Tōkyō: Institute for the Languages and Cultures of Asia and Africa, Tokyo University of Foreign Studies. ISBN 4-87297-791-2
  • Newberry, J. (2000). North Munda dialects: Mundari, Santali, Bhumia. Victoria, B.C.: J. Newberry. ISBN 0-921599-68-4
  • Murmu, G., & Das, A. K. (1998). Bibliography, Santali literature. Calcutta: Biswajnan. ISBN 81-7525-080-1
  • Ghosh, A. (1994). Santali: a look into Santal morphology. New Delhi: Gyan Pub. House. ISBN 81-212-0451-8
  • Chakrabarti, B. (1992). A comparative study of Santali and Bengali. Calcutta: K.P. Bagchi & Co. ISBN 81-7074-128-9
  • Mitra, P. C. (1988). Santhali, the base of world languages. Calcutta: Firma KLM.
  • Bodding, P. O. (1929). A Santal dictionary. Oslo: J. Dybwad.

Enllaços externs

modifica
  • Informació sobre Santali a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “sat” (anglès)