Santiago Espot i Piqueras
Santiago Espot i Piqueras (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 28 de juliol de 1963) és el president executiu de Catalunya Acció.
 Santiago Espot (amb americana grisa) i Alfons López Tena (amb pantalons blancs) donant suport a Jordi Fornas (amb megàfon) a Gallifa el 30/3/2013.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1963 (61 anys) la Pobla de Segur (Pallars Jussà) |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | activista polític, empresari |
| Partit | Força Catalunya |
| Membre de | |
| Lloc web | https://santiagoespot.blogspot.com/ |
| |
Va cursar estudis de Geografia i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professionalment és director de vendes per Europa i Sud-amèrica d'una companyia industrial nord-americana.
Va impulsar les campanyes populars «Per un nou tancament de caixes» l'any 1992 i «Hoquei per Catalunya» l'any 2003. Fou editor i un dels fundadors de la revista Independència de Catalunya l'any 1998. És columnista dels setmanaris El Vallenc i La nova Conca i escriu regularment en el diari El Punt.[1]
És un dels promotors del manifest de suport a Suma Independència.[2]
El 13 de març de 2011 fou escollit cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència a Barcelona en les primàries d'aquesta organització, amb el 40% dels vots emesos.[3] Va poder concórrer a aquestes primàries gràcies al pacte que van signar Catalunya Acció i Solidaritat Catalana per la Independència per tal d'anar junts a les Municipals de Barcelona.[4] el 2020 va manifestar que es presentaria a les properes eleccions amb el partit Força Catalunya.[5]
Fou un dels principals promotors de la xiulada a l'himne de l'estat espanyol a la final de la Copa del Rei de futbol de 2015, disputada entre el Futbol Club Barcelona i l'Athletic Club,[6] fet pel qual fou jutjat el 2017, acusat pels càrrecs d'injúries a la Corona i ultratge als símbols d'Espanya.[7] i condemnat per l'Audiència Nacional d'Espanya a pagar una multa de 7.200 euros. Finalment, la sala penal del mateix tribunal va estimar el seu recurs i el va absoldre, entenent que estava emparat per la llibertat d'expressió i el de la llibertat de crítica.[8]
Obres
modificaHa publicat els següents llibres:
- 1991: Contra el senequisme polític
- 1995: Front pel Plebiscit per la independència de Catalunya (coautor)
- 2004: Joan Fiveller, model de caràcter
- 2004: Independència sobre rodes (coautor)
- 2005: Cap a la independència
- 2009: Discursos a la nació[9]
- 2016: O processisme o independència
Referències
modifica- ↑ Santiago Espot, Opinió Nacional.
- ↑ Una altra alternativa independentista proposa una "gran coalició" per al 2010, Avui.
- ↑ Santiago Espot, cap de llista de Solidaritat a Barcelona
- ↑ SI i Catalunya Acció es presenten conjuntament a les municipals
- ↑ Rodriguez, Nerea. «Santiago Espot es presentarà a les eleccions catalanes amb 'Força Catalunya'». El Món, 18-02-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Quixano, Jordi «Monumental pitada al himno de España en el Camp Nou». El País, 30-05-2015 [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ «La xiulada a l'himne espanyol de la Final de Copa del 2015 serà jutjada el 12 de desembre a l'Audiència Nacional». 324.cat, 29-11-2017 [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ «Santiago Espot, absolt d'injúries al rei per la xiulada a l'himne a la final de Copa». 324.cat, 04-05-2018 [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ «Discursos a la Nació». dux editorial. Arxivat de l'original el 2009-07-31.