Saorla

Saorla ([sə'orlə], oficialment en francès Sahorle) és un poble del terme comunal de Vinçà, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Saorla

Localització
42° 36′ N, 2° 30′ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Comuna	Vinçà
Geografia
Altitud	279,6 m

Està situat al sud-oest del terme municipal i de la vila de Vinçà. Actualment resta pràcticament unit a Vinçà per un contínuum d'urbanitzacions que hi ha entremig de les dues poblacions.

El poble antic està arraïmat en un turonet al voltant de l'església parroquial de Santa Maria Magdalena de Saorla, un edifici del segle xvi documentat des del 1600. És una petita església d'una sola nau, amb un senzill campanar d'espadanya.

Etimologia

Segons Coromines, el topònim Saorla i el proper de Saorra, prové d'un diminutiu, sabǔrrǔla, diminutiu de sabǔla, forma paral·lela i amb el mateix significat de sabǔrra (sorra). Descarta, d'altra banda, un possible origen en sa orla, així com un origen preindoeuropeu, que també explica.

Història

El poble de Saorla és esmentat des del 950, en un esment d'un alou de Sant Martí del Canigó a Saorla. L'any 1067 apareix lligat a Arnau Bernat de Fullà, i posteriorment és unit a la baronia i vescomtat de Jóc fins a la Revolució Francesa.

Fou una universitat de l'Antic Règim, ja que entre el 1790 i el 1794 fou incorporat a Vinçà.

Demografia

Demografia antiga

Només hi ha dades anteriors a la Revolució Francesa, atès que a partir d'ella, Saorla roman sempre unit a Vinçà.

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Saorla entre 1358 i 1789
1365	1378	1470	1515	1553	1720	1767	1774	1789
36 f	8 f	7 f	9 f	10 f	15 f	109 h	111 h	16 f

Notes:

1365: per a Saorla i Jóc 1774: Saorla, annex de Vinçà.

Bibliografia

• Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prada: Revista Terra Nostra, 1990. 
• Becat, Joan. «6 - Arboçols». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Mkntner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Saorra i Saorla». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Arboçols». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.