Viquipèdia

Sards

grup ètnic

Els sards[15] són un poble d'Europa meridional que habita a Sardenya, illa del Mediterrani occidental i regió autònoma de l'estat italià.[16][17]

Infotaula de grup humàSards

Sards abillats amb el vestit tradicional.
Tipusètnia i població humana Modifica el valor a Wikidata
Població total1.661.521[1]
LlenguaSard, Italià (per efecte de la substitució lingüística)
També Cors, Català, Lígur
ReligióCristianisme (Catolicisme),[2] agnosticisme i ateisme
Grups relacionatsEuropeus del neolític,[3][4][5][6][7][8][9][10]
Espanyols (Bascos[11][12] i Catalans), Italians, Corsos[13][14]
Geografia
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Itàlia Itàlia: ?
Sardenya Sardenya: 1.661.521

Etimologia modifica

 
Representació del Sardus Pater en una moneda romana (59 aC)

El etnònim "S(a)rd" pertany al substrat lingüístic pre-indoeuropeu. El nom fa la seva primera aparició en la estela de Nora, on la paraula Šrdn[18] testifica l'existència del nom quan van arribar per primera vegada els comerciants fenicis. D'acord amb el Timeu, un dels diàlegs de Plató, Sardenya i la seva gent, els "Sardonioi" (Σαρδονιοι), podrien haver estat nomenats en honor de Sardó (Σαρδώ), una llegendària dona nascuda a Sardes (Σάρδεις), capital de l'antic regne de Lidia en Anatòlia.[19][20] Pausanias i Sal·lusti diuen que era un heroi líbic i fill d'Hèrcules, reverenciat com Sardus Pater Babai ("Pare Sard" o "Pare dels Sards"), el qual va donar a l'illa el seu nom.[21] També se creu que els antics Sards foren associats amb els Sherden (šrdn en egipci), un dels Pobles del mar.[22][23][24][25] L'etnònim va ser després romanitzat com sardus (sarda en femení).

Llengua modifica

La llengua pròpia de la major part del sards és el sard,[15][26] llengua romànica que es considera una de les més conservadores, si no la més conservadora, de les llengües derivades del llatí.[27][28][29][30] També es troben illes lingüístiques on es parla un dialecte del català (a L'Alguer) i el lígur (a Carloforte i Calasetta). Les llengües autòctones del territori estan sent substituïdes per l'italià (sovint parlat en una varietat regional) en les noves generacions, per efecte de la italianització recent de l'illa.[31][32]

 
Home ultra nonagenari d'Ulassai (anys 50)

Esperança de vida i longevitat modifica

L'esperança mitjana de vida és de 81,9 anys (84,9 per a les dones i de 78,9 per als homes). La Sardenya és la primera “zona blava” (blue zone) descoberta, és a dir una zona demogràfica i / o geogràfica del món on la gent viu una vida sensiblement més llarga.[33] Els sards, al costat de la gent d'Okinawa (Japó),[34] són un dels pobles més longeus en el món (22 centenaris / 100.000 habitants). Els factors clau d'una alta contentració de centenaris s'identifiquen en la genètica de la població de l'illa,[35][36] però sobretot en l'estructura social.[37]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Statistiche demografiche ISTAT
  2. ↑ Sardinia, Lonely Planet, Damien Simonis
  3. ↑ Keller at al 2011, Nature
  4. ↑ Mathieson et al 2015, Nature
  5. ↑ supp. info (p.16)
  6. ↑ A Common Genetic Origin for Early Farmers from Mediterranean Cardial and Central European LBK Cultures, Olalde et al 2015, Molecular Biology and Evolution
  7. ↑ Gamba et al 2014, Genome flux and stasis in a five millennium transect of European prehistory, Nature
  8. ↑ Omrak et al 2016, Genomic Evidence Establishes Anatolia as the Source of the European Neolithic Gene Pool, Current Biology, Volume 26, Issue 2, p270–275, 25 January 2016
  9. ↑ Haak et al 2015, Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe
  10. ↑ supp. info (p.120)
  11. ↑ Arnaiz-Villena A, Rodriguez de Córdoba S, Vela F, Pascual JC, Cerveró J, Bootello A. – HLA antigens in a sample of the Spanish population: common features among Spaniards, Basques, and Sardinians. – Hum Genet. 1981;58(3):344-8.
  12. ↑ Genomic history of the Sardinian population, Nature
  13. ↑ G. Vona, P. Moral, M. Memmì, M.E. Ghiani and L. Varesi, Genetic structure and affinities of the Corsican population (France): Classical genetic markers analysis, American Journal of Human Biology; Volume 15, Issue 2, pages 151–163, March/April 2003
  14. ↑ Grimaldi MC, Crouau-Roy B, Amoros JP, Cambon-Thomsen A, Carcassi C, Orru S, Viader C, Contu L. - West Mediterranean islands (Corsica, Balearic islands, Sardinia) and the Basque population: contribution of HLA class I molecular markers to their evolutionary history.
  15. ↑ 15,0 15,1 Sardinians – World Directory of Minorities
  16. ↑ Edelsward, Lisa-Marlene; Salzman, Philip (1996). Sardinians - Encyclopedia of World Cultures
  17. ↑ Cole, Jeffrey. Ethnic Groups of Europe: An Encyclopedia, pp.321-325
  18. ↑ La stele di Nora contiene la lingua sarda delle origini, Salvatore Dedola
  19. ↑ Platonis dialogi, scholia in Timaeum (edit. C. F. Hermann, Lipsia 1877), 25 B, pag. 368
  20. ↑ M. Pittau, La Lingua dei Sardi Nuragici e degli Etruschi, Sassari 1981, pag. 57
  21. ↑ «Personaggi: Sardo». Arxivat de l'original el 2022-12-11. [Consulta: 26 juny 2018].
  22. ↑ Sardi in Dizionario di Storia (2011), Treccani
  23. ↑ Sardi in Enciclopedia Italiana (1936), Giacomo Devoto, Treccani
  24. ↑ Nuovo studio dell'archeologo Ugas: “È certo, i nuragici erano gli Shardana”
  25. ↑ «Shardana, sardi nuragici: erano lo stesso popolo?, Intervista con Giovanni Ugas». Arxivat de l'original el 2020-04-05. [Consulta: 26 juny 2018].
  26. ↑ Danver, Steven. Native peoples of the world - An Encyclopedia of Groups, Cultures, and Contemporary Issues
  27. ↑ Contini, Michel; Tuttle, Edward. «Sardinian». A: John Green. Trends in Romance Linguistics and Philology 3. Mouton, 1982, p. 171–188. 
  28. ↑ Pei, Mario. Story of Language, 1949. ISBN 03-9700-400-1. 
  29. ↑ The Romance languages, Martin Harris and Nigel Vincent (eds.), Oxford University Press, pp.314
  30. ↑ Romance Languages: A Historical Introduction, Cambridge University Press
  31. ↑ Roberto Bolognesi, The phonology of Campidanian Sardinian : a unitary account of a self-organizing structure, The Hague : Holland Academic Graphics
  32. ↑ Amos Cardia, S'italianu in Sardìnnia, Iskra
  33. ↑ Sardinia, Italy – Blue Zones
  34. ↑ Okinawa Exploration Backgrounds – Blue Zones
  35. ↑ Francesco Cucca: “Caratteri immutati da diecimila anni, ecco perché la Sardegna è speciale” (di Elena Dusi) - Sardegna Soprattutto
  36. ↑ Sardinia Exploration Backgrounds – Blue Zones
  37. ↑ Susan Pinker: why face-to-face contact matters in our digital age – The Guardian

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sards
  • Historia de la isla de Cerdeña, por el caballero G. de Gregory, traducida al castellano por una sociedad literaria (1840). Barcelona: Imprenta de Guardia Nacional.
  • Gonen, Amiram. Diccionario de los pueblos del mundo. Anaya&Mario Muchnik, 1996. 
  • Casula, Francesco Cesare. La Storia di Sardegna. Sassari: Carlo Delfino Editore, 1994. 
  • Brigaglia, Manlio; Giuseppina Fois; Laura Galoppini; Attilio Mastino; Antonello Mattone; Guido Melis; Piero Sanna. Storia della Sardegna. Sassari: Soter Editore, 1995. 
  • Ugas, Giovanni. L'Alba dei Nuraghi. Cagliari: Fabula Editore, 2006. ISBN 978-88-89661-00-0. 
  • Cole, Jeffrey. Ethnic Groups of Europe: an Encyclopedia. ABC-CLIO, 2011. ISBN 978-1-59884-302-6. 
  • Contu, Ercole. I sardi sono diversi. Carlo Delfino Editore, 2014. 
  • Onnis, Omar. La Sardegna e i sardi nel tempo. Arkadia Editore, 2015. 
  • Danver, Steven. Native peoples of the world - An Encyclopedia of Groups, Cultures, and Contemporary Issues.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sards&oldid=33128665»