Sarroca (Baén)

antiga caseria, actualment masia aïllada, de Baix Pallars

Sarroca és una antiga caseria, actualment masia aïllada, del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El 2013 tenia 2 habitants.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaSarroca

Localització
Map
 42° 18′ 49″ N, 1° 08′ 30″ E / 42.313573°N,1.141732°E / 42.313573; 1.141732
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.431,13 m Modifica el valor a Wikidata

Està situada a llevant de Baén, al sud-sud-est de Sant Sebastià de Buseu i a migdia de la caseria de Castellnou de Peramea. Sarroca té capella pròpia, depenent de Sant Andreu de Baén.

Una mica allunyada a ponent del poble, a l'altra banda de la vall, hi ha l'antiga església romànica de Sant Joan de Solans.

Etimologia modifica

Com els altres Sarroca que hi ha a Catalunya, procedeix de l'expressió llatina ipsa rocca (la roca), fent referència al lloc on es trobava emplaçat l'antic poble. És, doncs, un topònim romànic d'origen medieval.

Història modifica

Edat contemporània modifica

Pascual Madoz dedica un esment en el seu Diccionario geográfico... a Sarroca dins l'article corresponent a Baén, i l'anomena erròniament Sarroca de Barrabes. Només hi diu que Sarroca compta amb 1 veí (cap de casa) i 10 ànimes (habitants).[2]

Comunicacions modifica

Mena a Sarroca la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en quasi 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu. Encara, des d'aquest poble cal seguir cap al sud-sud-est la pista que mena a Sarroca.

Referències modifica

  1. Dades demogràfiques a www.municat.gencat.cat.
  2. Madoz 1847.

Bibliografia modifica

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. III, pàg. 301. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs modifica