Els satres (grec antic: Σάτραι, llatí: Satrae) foren un poble traci que vivia a una part del Pangèon, el rius Nestos i el riu Estrímon. Eren veïns dels sapeus i dels bessos, dels quals pot ser que fossin una tribu.

Infotaula de grup humàSatres
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata

Heròdot diu que era un poble traci que sempre s'havia mantingut independent i mai havia estat sotmès, cosa que s'explica perquè vivien en una regió molt muntanyosa coberta de boscos i de neu, i per la seva gran valentia. Tenien la part més important de les mines d'or i de plata del Pangèon, i a partir del segle vii aC hagueren de competir amb els grecs de Tasos que s'havien establert a la Perea Tàsica.[1]

Segons Heròdot, tenien un oracle de Dionís situat entre els cims de les seves muntanyes. Es deia que la casta sacerdotal que interpretava l'oracle pertanyia a la tribu dels bessos; per això, altres autors pensen que els satres eren la noblesa guerrera de la tribu dels bessos. Segons Plini el Vell tenien molts de clans diferents.[1]

Segons Jane Ellen Harrison, probablement donaren nom als sàtirs, els companys de Dionís en les seves bacanals, i potser també el nom de centaures, atès que Hecateu esmenta una tribu tràcia amb el nom satrocents, que serien els satres i el seu nom podia haver derivat en sàtirs i centaures.[2]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satres
  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Satrae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 gener 2021].
  2. The Encyclopaedia Britannica. 24, Sainte-Claire Deville to Shuttle.. Nova York: The Encyclopaedia Britannica, 1911, p. 230.