Sayyid Muhammad Khan
Sayyid Muhammad Khan fou kan de Khiva (1856-1864), germà i successor de Sayyid Mahmud Bahadur Khan que va abdicar a causa de la seva addicció a l'opi. Quan va pujar al tron tenia 30 anys.
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1823  Khivà | ||||
| Mort | 1864 (40/41 anys) Khivà | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | sobirà | ||||
| Família | |||||
| Família | Dinastia Kongrat | ||||
| Fills | Muhammad Rahim Bahadur Khan II | ||||
| Pare | Muhammad Rahim Bahadur Khan I | ||||
Va començar el regnat atacant als rebels turcmans i karakalpaks; va derrotar els segons quan anaven des de Kunia Urgendj per disputar la successió, i en la lluita el seu kan Yarlik va morir. Els karakalpaks es van sotmetre al kan de Khivà excepte una fracció de la tribu que es va sotmetre a Bukharà. Les ciutats del kanat que havien patit els atacs dels yomuds estaven devastades i mentre els uzbeks i turcmans lluitaven un contra l'altra els djamshids del Murghab saquejaven el país des de Kitsj a Fitniek i tornaven a casa amb el botí i nombrosos esclaus perses que havien alliberat. La fortalesa fronterera de Khoja Niaz o Niazbi, que recaptava taxes a les caravanes entre Bukharà i Rússia, tenia una guarnició de 100 homes i alguns canons i ara era governador Iljan, fill i successor de Khoja Niyaz Biy. Iljan va anar a Khivà el 1856 amb 40 homes i llavors els kazakhs van atacar la fortalesa i la van ocupar i després van provocar alguns incidents a la frontera russa. Mentre els kokandis van començar a reclamar el fort; ja l'havien conquerit dues vegades en els deu anys anteriors i la darrera els khivans van haver de pagar al governador d'Ak Mejid una important quantitat de bestiar per la seva evacuació; els russos ara havien conquerit el Kokand occidental i ara van decidir ocupar Khoja Niazbi, però quan hi van arribar van trobar el fort desmantellat, i com que estava construït en una zona de maresmes i terres estèrils i sense aigua, el van abandonar.
Els darrers anys de guerres van causar la fam a Khivà que es va agreujar el 1858 per una epidèmia de còlera. El 1857 el kan va enviar a Fazil Khoja, el Shaykh al-Islam del kanat, a Sant Petersburg, per anunciar el seu accés al tron i el condol per la mort de Nicolau I de Rússia i la felicitació al seu successor Alexandre I
El maig de 1851 una missió fou enviada a Khivà pel general Ignatief. Va creuar el riu Ilek i el Yemba i va arribar a la costa oest de la mar d'Aral al golf d'Aibogir. Prop del cap Uiga van rebre els enviats del kan dels karakalpaks, Istlu, del kazakh Azbergen Biy, de Murad Beg i del fill del inak dels kungrats. A mig camí de la ciutat dels Kungrat foren rebuts pel diwan Baba; el governador de la ciutat els va reenviar aviat per no pagar el seu allotjament; aquesta ciutat era l'antiga capital dels aralians i s'havia sotmès a Khiva el 1814. Després van seguir cap a Khivà; pel camí van veure els auls del karakalpaks, amb poca gent doncs molts membres d'aquest poble havien estat venuts com esclaus; els habitants de Kipchak i Khojeili havien patit la mateixa sort. A Nova Urgendj, aleshores la segona ciutat del kanat, foren rebuts pel ministre del kan Daiga i van campar fora la ciutat. Després l'expedició fou rebuda pel kan i els principals dignataris.
El 1858 es van revoltars els turcmans yomuds manats per Ata Murad i els karakalpaks, que es van aliar. Els karakalpaks van matar el seu governador Kutlugh Murad proclamant kan a Muhammad Fanah, nebot de Tureh Sufi, antic kan dels karakalpaks i aralians fins al 1814. Fanah fou acceptat pels russos i es va titular kan de Khwarizm i va emetre moneda amb el seu nom. El kan per desfer-se de dos enemics al temps, va bloquejar el canal de Loudon, privant als turcmans d'aigua i inundant les terres dels karakalpaks que des de llavors a l'estiu esdevenien maresmes just quan es necessitaven per engreixar els ramats. El kan karakalpak va morir en lluita al cap d'un any i els karakalpaks es van sotmetre a Khiva altre cop, però la població va minvar i encara que Wood estimava aquest poble en uns 50.000 persones el 1875 probablement era una sobreestimació.
El 1863 va estar a Khiva l'hongarès Ármin Vámbéry i va trobar als turcmans chaudors en oberta rebel·lió; el kushbegi i el germà del kan dirigien l'exèrcit que els combatia. La descripció del país i els fets de Vambery és notable. Fou rebut en audiència pel kan (dues vegades) pensant sempre que era un notable religiós turc.
El kan va morir el setembre de 1864 i el va succeir el seu fill Sayyid Muhammad Rahim Bahadur Khan II.
Referències
modificaHoworth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II division II. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.