Obre el menú principal

El Schiessbecher (literalment tassa disparadora) o Gewehrgranatengerät (literalment aparell per a granada de fusell) va ser un brocal llançagranades usat per l'exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial. Va ser introduït el 1942, basant-se en el disseny dels brocals llançagranades per a fusells de la Primera Guerra Mundial. El Schiessbecher estava destinat a reemplaçar tots els models anteriors.

Infotaula d'armaSchiessbecher
Història de servei
Guerres Segona Guerra Mundial
Modifica les dades a Wikidata
Dibuixos del brocal llançagranades alemany Schiessbecher i les seves granades

DesenvolupamentModifica

 
Soldat alemany amb el Schiessbecher muntat en el seu fusell
 
Prototip del MKb 42 (W[alther]), amb el Schiessbecher instal·lat

El Schiessbecher podia ser utilitzat contra la infanteria, fortificacions i vehicles lleugerament blindats fins a una distància de 280 metres. Per a aquestes diferents tasques, es van desenvolupar una varietat de granades i els seus respectius cartutxos llançadors. Els cartutxos llançadors disparaven un projectil de fusta a través del canó cap a la granada, l'impacte armava la granada i activava la seva càrrega propulsora.

El Schiessbecher tenia un canó curt de calibre 30 mm, amb una llargària de 250 mm i un pes de 750 g, podent ser acoblat en armes que empraven els cartutxos 7,92 x 57 o 7,92 x 33 Kurz, tals com el Karabiner 98k, Karabiner 98a, G98/40, StG 44 i el FG 42.[1] Un complicat dispositiu per apuntar era muntat a l'esquerra de l'alça original, i permetia cobrir un abast de 0 a 250 m amb increments de 25 m. El Schiessbecher va ser produït fins a maig de 1944 i la seva producció total va ser d'1.450.114 unitats.[2]

NotesModifica

  1. Der Schiessbecher, en alemany
  2. [1] Miller, David "Fighting Men of World War II: Uniforms, Equipment and Weapons." Stackpole Books, 2007, ISBN 978-0-8117-0277-5. Consultat el 30 de març de 2010.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schiessbecher