Obre el menú principal

Sebastià Alzamora i Martín

escriptor espanyol
(S'ha redirigit des de: Sebastià Alzamora)

Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 6 de març de 1972)[1] és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autoproclamat membre del grup poètic anomenat Imparables.[2]

Infotaula de personaSebastià Alzamora i Martín
Sebastià Alzamora i Martín.jpeg
Sebastià Alzamora, el 2014
Biografia
Naixement (es) Sebastià Alzamora Martín
6 de març de 1972 (1972-03-06) (46 anys)
Llucmajor, Mallorca
Formació professional Filologia Catalana
Educació Universitat de les Illes Balears
Activitat
Ocupació Escriptor i filòleg
Gènere artístic Poesia
Obra
Obres destacables La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Crim de sang (2012)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

VidaModifica

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), ben aviat s'erigí com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Entre 2000 i 2003 fou delegat del llibre de la Generalitat, treballà a l’editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l’editorial Moll. A la segona meitat de la dècada del 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És col·laborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d’Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara, des de la fundació del qual hi escriu un article diari.[3]

ObraModifica

Es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu) formalització de l’experiència de la mort en accident de trànsit d’un amic adolescent. Posteriorment publicà Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018). Amb la publicació conjunta amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Imparables: Una antologia (2004) fou fundador del grup generacional "Els Imparables", amb els quals també publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005).[4] Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999); Sara i Jeremies (2002), en què l’amor i el mal marquen el transcurs d’una vida; La pell i la princesa (2005); Nit de l'ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010) on imaginà una relació d'amistat entre la poetessa Maria Antònia Salvà i l'inventor Pere Sastre al Llucmajor de principis del segle XX; Crim de sang (2012), obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l’estiu del 1936 a Barcelona; Dos amics de vint anys (2013), recreació de l’amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; i La Malcontenta (2015), una imaginària història d'amor i revenja[3] amb el bandoler mallorquí del segle XIX Joan Puig, Durí, i la seva estimada com a protagonistes. És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (1998). A més de ser profusament premiada, la seva obra compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.[4]

ObresModifica

PoesiaModifica

  • 1994: Rafel
  • 1997: Apoteosi del cercle
  • 2001: Mula morta
  • 2003: El benestar
  • 2009: La part visible
  • 2018: La netedat

NarrativaModifica

  • 1999: L'extinció
  • 2002: Sara i Jeremies
  • 2005: La pell i la princesa
  • 2007: Nit de l'ànima
  • 2010: Miracle a Llucmajor
  • 2012: Crim de sang
  • 2013: Dos amics de vint anys
  • 2015: La Malcontenta

GuardonsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica