Sebastià Bonet Espriu

Professor universitari i filòleg espanyol

Sebastià Bonet Espriu (Barcelona, 1943) és un filòleg, lingüista i poeta català que ha estat professor de sintaxi catalana del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona des del 1997 fins que es va jubilar el 2012.[1][2]

Infotaula de personaSebastià Bonet Espriu
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, filòleg, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1965), diplomat d'Estudis Avançats d'Astrofísica per la Sorbona (1967), llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1976) i doctor en Filologia Catalana, també per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Els manuals gramaticals i la llengua normativa. Estudis de gramatografia catalana contemporània (1991), la seva recerca abasta, bàsicament, tres àrees: la sintaxi, la gramatografia i l'obra del poeta Salvador Espriu, de qui és nebot.[1][3]

La seva obra poètica ha estat caracteritzada com «un exercici literari on la subordinació a les regles matemàtiques obre la porta a nous sentits», posant en pràctica la «constricció alfabètica com a motivació creativa», una tècnica pròxima a l'experimentació del grup Oulipo.[4][5]

Publicacions modifica

Lingüística
  • Els manuals gramaticals i la llengua normativa: estudis de gramatografia catalana contemporània (tesi doctoral), 1992.
  • Sintaxi generativa catalana (en col·laboració amb Joan Solà), 1986.
  • Fabra: sintaxi diferencial i interferència, en: Ginebra et al. (eds.). La lingüística de Pompeu Fabra. Alacant:Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Universitat Rovira i Virgili, 2000.
  • Les gramàtiques normatives valencianes i balears del segle xx, València: PUV, 2000.
  • El corpus prescriptiu de la llengua catalana, en: Pradilla (ed.), Societat, llengua i norma. A l'entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor, 2001.
Poesia
  • És això, més o menys. Lleida: Pagès, 2012.
  • Voluntàries. Barcelona: LaBreu, 2013.
  • Obtenir l'auster Albó (amb la col·laboració de Jordi Vintró) Barcelona: LaBreu, 2019.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Última classe de Sebastià Bonet». Universitat de Barcelona, 20-12-2012. [Consulta: 20 novembre 2015].
  2. Besa Camprubí, Josep. «Acte d’homenatge al professor Sebastià Bonet (Barcelona, 14 de maig del 2013).». Estudis Romànics, vol. 36, 2014, pàg. 659-661 [Consulta: 10 agost 2023].
  3. «Sebastià Bonet». obrador edendum. [Consulta: 20 novembre 2015].
  4. Umbert-Rexach, Enric «Sebastià Bonet i la quadratura del vers». Núvol, 20-02-2020.
  5. Salceda, Hermes. «La réception de l'Oulipo en Catalogne et en Espagne». Catalonia, núm. 22, primer trimestre 2018, p. 26, 28, 31 [Consulta: 10 agost 2023].