El sec o sechura és una llengua ja extinta originari de la província peruana de Sechura a la costa nord del Perú. Es considera que podria pertànyer a una hipotètica família de llengües tallán-sechura. Sembla que es va extingir a començaments del segle XX.[1]

Infotaula de llenguaSechura
Tipusllengua morta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deRegió de Piura Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua natural
llengua aïllada
Llengües tallán-sechura Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologsech1236 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listqfi Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb la Coronica Moralizadora del pare agustí Antonio de la Calancha, era un dels tres que es parlaven al nord del que ara és la República del Perú, que inclou el quingnam i el mochica. S'aprecia en topònims com Piura, Sechura, Tangarará, Talés, etc. L'única documenació és una llista de paraules de 1863 de Richard Spruce,[2] El bisbe Baltasar Jaime Martínez Compañón (1782-1790) va compilar una llista de paraules en les llengües del bisbat de Trujillo, en la qual s'inclou una trentena de paraules en sechura.[3]

ClassificacióModifica

El sechura és massa poc conegut per classificar-lo definitivament. Kaufman assenyala que la connexió entre sechura i les llengües catacaoanes és probable i està recolzada en evidències lèxiques.[4]

Família dekModifica

Rivet agrupa sechura i tallán junts sota el mateix nom "Sek" quan els compara amb les llengües catacaoques.[5] En comparar llistes de paraules de sechura i tallán, Torero troba sis probables cognats entre els dos:[6]

Tallán Sechura
aigua xoto tujut riu
fill/filla ños-ma ños-ñi fill/filla
llum yura yoro sol
platja coyu roro roro mar
dona cucatama cuctum dona
peix xuma jum peix

Tanmateix, Glottolog diu que les dades no són convincents.

VocabulariModifica

Martínez Compañón (1782-1790)Modifica

A continuació es mostren les paraules sechura d'un manuscrit (actualment a Madrid) del bisbe Martínez Compañón (1782-1790).[3] Hi ha una altra còpia del manuscrit conservat a Bogotà, que Urban (2019) considera actualment menys fiable i no l’original.[7]

Spruce (1863)Modifica

A continuació es mostra la llista de paraules de sechura de Richard Spruce el 1863, tal com la transcriu Matthias Urban (2015).[8] Algunes transcripcions són incertes, amb transcripcions alternatives després de punts i coma.

glossa Sechura
‘home’ recla
‘dona’ cucatama
‘fill o filla’ ñosma
‘gos’ tono
‘falcó’ kilkil
‘serp’ kon’mpar
‘llangardaix’ ludac
‘peix’ xuma
‘cap’ teuma
‘estòmac’ puesa
‘peu’ lava
‘ull’ uchi
‘nas’ chuna
‘boca’ collo
‘escoltar’ tapa; fapa
‘aigua’ xoto
‘llum’ yura
‘dacsa’ llumash
‘patata dolça’ chapru
‘carretera’ yuvirma
‘vine aquí!’ xoroc tima; xoroc tema
‘estigues quiet!’ neshi
‘acompanyar’ uchan; uchau
‘no’ shushca
‘sí’
‘gall dindi’ roncho
‘platja’ coyu roro
‘cotó’ sono; suno
‘dimoni’ ñash
‘bon dia’ amatioo
‘Com estas?’ ubruncuma
‘cara’ re
‘mar’ taholma
‘pot’ pillacala
‘sogre’ ratichma; rutichma
‘sogra’ naminma
‘on és el teu marit?’ xamanmi recla
‘aquí està’ cha

ReferènciesModifica

  1. Adelaar, Willem F. H.. The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 398–401. ISBN 0-521-36275-X. 
  2. Campbell, Lyle. 2018. Language Isolates. New York: Routledge.
  3. 3,0 3,1 Martínez Compañón, Baltasar Jaime. 1985 [1782-1790]. Trujillo del Perú en el siglo XVIII, vol. 2. Madrid: Ediciones Cultura Hispánica.
  4. Kaufman, Terrence. Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages. Austin: University of Texas Press, 1990, p. 13–67. ISBN 0-292-70414-3. 
  5. Rivet, Paul «Les langues de l'ancien diocèse de Trujillo» (en french). Journal de la Société des Américanistes de Paris [Paris], vol. 38, 1949, pàg. 1–51.
  6. Torero Fernández de Córdova, Alfredo A. «Deslindes lingüísticos en la costa norte peruana» (en spanish). Revista Andina. Centro Bartolomé de Las Casas [Cuzco], vol. 4, 1986, pàg. 523–48.
  7. Urban, Matthias. 2019. Lost languages of the Peruvian North Coast. Estudios Indiana 12. Berlin: Ibero-Amerikanisches Institut (Preußischer Kulturbesitz) & Gebr. Mann Verlag.
  8. Urban, Matthias (2015). El vocabulario sechurano de Richard Spruce. Lexis Vol. 39(2): 395-413.