Secret Story

La casa dels secrets

Secret Story és el nom donat a un famós programa de Telerealitat (reality xou) francès del canal de televisió TF1 que en les seves 6 edicions ha batut rècords d'audiència a tota França. El programa va debutar el 23 de juny del 2007 en companyia del cèlebre presentador Benjamin Castaldi que va donar el punt de partida a un dels Reality Xous francesos que més temps han durat en antena i més guanys han recaptat en la història televisiva de França.

Infotaula de sèrie de televisióSecret Story
Secret Story Logo.png Modifica el valor a Wikidata
GènereTelerealitat
CreadorEndemol
ProductorProductor de la sèrie
NarradorChristophe Beaugrand Modifica el valor a Wikidata
PaísFrança
Llengua originalFrancès
Canal originalTF1
Durada dels capítols10 a 15 setmanes, un cop l'any, amb: resums, gales i canal 24/h
Primer episodi23 de juny del 2007
Temporades6
← Colocataires (col·locataris), Loft Story (Big Brother), Dilème (Dilema)
Més informació
Web oficialhttp://www.tf1.fr/secret-story/
IMDB: tt1364140 Twitter: SecretStory_TF1 Youtube: UCxTUmwgeN79DPG-UIWcM8Cw Modifica el valor a Wikidata

Secret Story neix a partir de les bases del format del programa de televisió Gran Hermano "Big Brother" (creat l'any 1997 per l'holandès Jon de Mol i adaptat posteriorment amb el nom Loft Story a l'estat francès) però amb noves regles de joc i un nou concepte “la recerca de secrets dels habitants de la casa” que dóna al cèlebre “Gran Hermano” un nou aspecte, nou format, i més elements atractius.

ConcepteModifica

El programa conserva, així doncs, les mateixes bases del “Gran Hermano” original que són les següents: tancar dins d'una casa, dissenyada per a l'ocasió, a un grup d'"habitants", generalment 12 desconeguts sorgits d'un càsting, en què hi són filmats per càmeres i gravats per micròfons durant les 24 hores del dia. Els concursants resten aïllats del món exterior durant la seva estada sense poder tenir accés, per consegüent, a la televisió, ràdio, Internet, llibres i llapis... L'únic suport que poden rebre és aquell rebut pel famós “confessionari” que els serveix d'ajut psicològic.

"Secret Story", conserva també la mateixa forma d'expulsió dels habitants. És a dir, cada setmana 2 o més concursants són nominats pels companys per tal d'abandonar la casa. D'aquesta manera al final del programa només queden 4 concursants, que són els que podran optar al premi final que acostuma a ser una recompensa econòmica elevada.

La diferència introduïda al nou format “Secret Story” és que cada habitant entra a la casa amb 2 missions:

  • L'una, conservar el seu secret personal, que ha de protegir i no revelar sota cap pretext. És a dir, cada concursant entra a la casa amb un secret realicionat amb la seva vida privada: gogo, striper, enterrador/a de morts, mentalista, gai/lesbiana, contorsionista, fill del creador dels barrufets, fill/a d'un milionari, hermafrodita, príncep/cesa de Rússia, vampir/a, heterosexual, DJ, transsexual... L'objectiu és d'intentar conservar aquest secret intacte fins al final del programa. En el cas en què un concursant reveli el seu secret de forma intencionada, estarà nominat automàticament. La seva continuïtat en el programa recau, després, en el públic qui decidirà si s'ha de quedar o no.
  • L'altra, denunciar al confessionari el secret d'un habitant de la casa, descobert de forma involuntària. Per fer-ho els habitants disposen d'un botó vermell (l'anomenat "buzzeur") al confessionari que han de prémer en cas d'haver descobert el secret d'algun company. En aquest cas, la persona descoberta no corre el risc de ser nominada però perd els diners del seu Pot (vegeu l'apartat "Regles del joc"), que seran traspassats al concursant denunciant.

La Casa dels secretsModifica

L'anomenada “Maison des secrets” (Casa dels secrets), és el nom donat a la casa on els candidats conviuen entre ells. La casa està dotada d'una piscina exterior, d'un jardí exterior, d'habitacions secretes, d'un traster (la supérette), del "sas", del "Musée des secrets", del confessional, del saló, cuina i dormitoris.

  • Les habitacions secretes "Pièce secrette" són llocs habilitats al voltant de la casa, generalment amagades, per tal que els concursants hi puguin elaborar les estratègies desitjades amb l'objectiu de no ser descoberts. Normalment les habitacions secretes, són atorgades al concursant a petició del programa i no de l'habitant.
  • El traster («supérette» que traduït vindria a ser un «minisupermercat”) serveix com a font d'alimentació. Cada 1 dia a la setmana, aproximadament, s'obren les portes del traster durant un nombre de minuts limitat (15 minuts en general) en què els habitants han d'afanyar-se per agafar tots els aliments que creguin indispensables per nodrir-se durant la seva estada dins la casa.
  • El "sas" és el nom que rep la sortida de la casa, en el qual, els nominats reben la decisió d'expulsió per part del públic.
  • I finalment, hi trobem una última habitació (no sempre present en totes les edicions) "Le Musée des Secrets", El Museu dels Secrets en català/valencià. Aquesta cambra conté objectes relacionats amb els secrets dels concursants i fa la funció d'ajut per tal d'incentivar la descoberta de secrets. L'accés a aquesta cambra també es fa de forma restringida. Un bon exemple d'objecte que s'hi pot trobar, seria una còpia del quatre de La Monda Lisa, que destaparia el secret de transexualitat d'algun concursant.

“La Veu”Modifica

“La Voix”, La Veu en català/valencià, és el nom donat a la veu en off masculina que a través d'altaveus dóna ordres i consells als habitants. La Veu, juga un paper molt important dins del joc, ja que n'és l'element pertorbador i té el dret de canviar les regles del joc en qualsevol moment.

Aquest element representa l'autoritat màxima de la casa, a la qual, els habitants hi han d'estar sotmesos per obligació, fent tot el que La Veu els ordeni. Així doncs pot canviar les nominacions si així ho desitja, deixar els habitants sense aigua calenta durant 1 setmana per divertir-se, nominar algun candidat sense l'opinió prèvia del públic, despertar als habitants de la casa amb la música a tot gas, proposar a un habitant de fer “males jugades” a la resta de companys sota recompensa econòmica, retirar de manera inesperada diners d'algun habitant sense el seu consentiment, donar consells, organitzar festes temàtiques per entretenir els habitants durant la nit (festa gai, festa dels 80, festa tecno, festa retro, festa dance, vetllada romàntica...) i jugar el paper d'ajuda psicològica al confessional,...

Tots aquests ordres, consells, males jugades,... són realitzats de forma lúdica i divertida per tal d'entretenir el públic i agilitzar la vida dins la casa. D'aquesta manera s'evita els moments d'avorriment dels darrers dies de convivència en el concurs, on el nombre de concursants és escàs. Per poder dur a terme el seu paper, La Veu, utilitza durant el programa diferents eines (com ara “le téléphone rouge” el telèfon vermell...) que fan la funció de “bo” o “dolent” del joc. Per exemple, quan sona el telèfon, aquest pot aportar bones notícies, un concursant guanya diners, o dolentes, un concursant abandona la casa.

“Normes del joc”Modifica

Cada habitant entra a la casa amb la mateixa quantitat de diners. Aquests diners estan guardats dins de l'anomenada “cagnotte”, El Pot, que pot anar variant per a cada concursant segons les ordres de “La Veu” o l'incompliment de les normes del joc (els anomenats “commendements”, com els 10 comandaments) que són les següents:

Comandaments Edició 1[1] Edició 2[2] Edició 3 Edició 4[3]
Callar-se i parar de fer immediatament el que s'estigui fent en el moment en què “La Veu” parla. n°1 n°1 n°1 n°1
Realitzar, sense espera, tot el que ordeni “La Veu” sense dret a protestar, sota pena de sancció. n°2 n°2 n°2 n°2
No tallar-li mai la paraula a "La Veu". n°3 n°3 n°3 n°3
No rebutjar mai les missions secretes “males passades” que imposa la veu, siguin col·lectives o individuals. n°4 n°4 n°4
Mai revelar el secret i preservar-lo en l'anonimat sota qualsevol circumstància. n°4 n°5 n°5 n°5
Justificar de forma clara i honesta les raons per les quals el concursant en nomina un altre durant les nominacions. n°5 n°6 n°6 n°6
No es pot parlar mai de les nominacions entre companys. n°6 n°7 n°7
És obligatori moure’s i parlar de forma respectuosa dins la “Casa dels secrets” (és a dir, els actes violents com ara agressions físiques estan prohibits), sota pensa d'expulsió. n°7
No desvetllar mai, sota cap pretext, el seu secret de forma individual i per amistat a un altre concursant. n°7 n°8 n°8 n°8
No oblidar-se de desar el seu carnet secret (llibret on està inscrit el secret de cada habitant) totes les nits al calaix dels secrets “ boîte aux carnets secrets”. n°9
No sol·licitar mai, sota cap pretext, una conversació amb “La Veu” en un altre lloc que no sigui el confessional. n°8 n°10 n°9 n°9
Cada cop que es sol·liciti una conversació amb “La Veu”, se l'haurà d'avisar cridant per ella. n°9 n°11 n°10 n°10
No trepitjar la diana pintada en mig del saló. n°10
No obrir mai, sota cap pretext, la porta prohibida (possible accés a una habitació secreta). n°12

Cal precisar que aquests comandaments s'han anat modificant durant les diferents edicions. Per tant el nombre de normes de la primera edició no és el mateix que el de la darrera edició.

Tota revelació, o incompliment d'aquestes normes pot comportar la nominació, o pèrdua de diners per part del concursant.

Les NominacionsModifica

Les nominacions es realitzen de la mateixa manera que les del “Gran Hermano” amb la diferència que, “La Veu”, com ja s'ha explicat, pot variar-ne el contingut si així ho desitja.

En general, es fan de forma separada, una setmana pels nois i una altra per les noies. No obstant això, en el cas en què un habitant desvela el seu secret la nominació es fa de manera mixta, donant l'oportunitat a un dels nominats de ser salvat per substitució del concursant que ha incomplert les normes.

D'altra banda, cal precisar que l'incompliment per part dels concursants de les normes del joc, pot provocar que el nombre de concursants nominats canviï de setmana en setmana.

PolèmiquesModifica

CrítiquesModifica

De fet com és habitual en aquesta mena de programa, "Secret Story" ha estat objecte de crítiques per part dels mitjans de comunicació i de la mateixa audiència, tot i l'expectativa que crea. La vulgaritat, la nuesa i certs comportaments dels concusants han fet intervenir el CSA (Conseil Supérieur de l'Audiovisuel) “Consell Superior de l'Audiovisual” francès, demanant que la Gala s'emeti en horari adult i imposant l'etiqueta “No recomanat als menors de 10 anys”, després de l'onada de cartes rebudes per part dels mateixos telespectadors.

El programa en via judiciàriaModifica

“Secret Story” també ha estat objecte de denúncia i infracció a la llei, creant d'aquesta manera polèmica a França pel que fa a les condicions en què els concursants són tractats. Aquest esdeveniment ha estat possible gràcies a la denúncia interposada per part d'un ex-concursant d'aquest programa davant la Justícia francesa que va col·locar en el seient dels acusats als productors que el van contractar.

Després de mesos d'espera, “La Cour de Cassation” (la darrera instància de la justícia francesa) va decretar, en conformitat amb la llei del 3 de juny del 2009 de la "Chambre Sociale", que els concursants/habitants que entren dins d'aquesta mena de concursos han de ser tractats i considerats com a treballadors normals, obligant a aquest efecte, el compliment de les normes establertes pel Codi de Treball francès per part de l'empresa contractant.

Aquest cas però, no és pas el primer, ja que l'advocat Jérémie Assous va haver de defensar els ex-concursants de “L'île de la tentation” (L'illa de la temptació/L'illa dels famosos/Supervivnents) per a motius semblants. De fet, en declaracions seves pel que envolta Secret Story, Jérémie Assous declara el següent:

“Els participants (de Secret Story) estan sotmesos a les constants directives d'una veu en off, “La Voix”, que els obliga a respectar un paper, que els és aliè, amb l'objectiu de captar milers d'imatges seves, difoses en prime time, amb el que això pot comportar. I que per tant, no es pot posar en dubte el fet que aquesta gent està treballant i que, a aquest efecte, se’ls ha de proporcionar un contracte de treball. Secret Story és un treball.”

De fet, i a causa de l'esmentat, al començament de la tercera edició “Secret Story”, La Directora Adjunta d'Endemol França es va començar a preparar per a rebre la visita de la Inspecció de Treball a dins de l'anomenada “Casa dels secrets” perquè pugui inspeccionar la casa i fer-ne les valoracions que cregui oportunes.

Enllaços d'interèsModifica

Notes i referènciesModifica

  1. «Secret Story - Une mission : apprendre par coeur les Dix Commandements de la Voix.». telleestmatele.com, 27-06-2007. [Consulta: 21 agost 2009].
  2. La Voix. «Ici La Voix», 26-06-2008. [Consulta: 21 agost 2009].
  3. Émission quotidienne du 19 juillet 2010.