Segon Concili de Nicea
El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes. Arran dels decrets de 726 de Lleó III l'Isàuric, obertament contrari al culte a les imatges,[1] que va generar forta controvèrsia, es va permetre el culte a les icones religioses, que actuen com a símbols de la fe igual que la creu o altres signes acceptats, sempre que es distingeixi de l'adoració directa a la divinitat (per no caure en la idolatria). Es posava així fi parcialment a les polèmiques iconoclastes.[2]
| ||||
Nom en la llengua original | (grc) Β΄ Σύνοδος της Νίκαιας | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | concili ecumènic | |||
Epònim | Nicea | |||
Interval de temps | 24 setembre - 23 octubre 787 | |||
Data | 787 | |||
Tema | Iconoclastia | |||
Localització | Hagia Sophia, Iznik (Turquia) (en) Nicea | |||
Organitzador | Irene | |||
Nombre de participants | 350 | |||
Referències
modifica- ↑ Nicol, D. M. Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p. 10. ISBN 9780521428941.
- ↑ «concili II de Nicea». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 octubre 2021].
Bibliografia
modifica- Antonio Calisi, I Difensori Dell'icona: La Partecipazione Dei Vescovi Dell'italia Meridionale Al Concilio Di Nicea II 787, Createspace Independent Pub 2017,ISBN 1978401094 ISBN 978-1978401099