Obre el menú principal

Seguim la flota

pel·lícula de 1936 dirigida per Mark Sandrich

Seguim la flota (títol original en anglès Follow the Fleet)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1936 per Mark Sandrich. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Let Face the Music and Dance; però, per damunt de tot, destaca el prodigiós sentit del ritme de la parella protagonista Ginger Rogers i Fred Astaire.

Infotaula de pel·lículaSeguim la flota
Follow the Fleet
Seguim la flota.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Mark Sandrich
Protagonistes
Producció Pandro S. Berman
Dissenyador de producció Van Nest Polglase
Guió Allan Scott
Dwight Taylor
basat en l'obra de Shore Leave i Allan Scott
Música Irving Berlin
Fotografia David Abel
Muntatge Henry Berman
Productora RKO Pictures
Distribuïdor RKO
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1936
Durada 110 minuts
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Musical
Lloc de la narració San Francisco

IMDB: tt0027630 Filmaffinity: 110748 Allocine: 622 Rottentomatoes: m/follow_the_fleet Allmovie: v18044 TCM: 2785 TV.com: movies/follow-the-fleet
Modifica les dades a Wikidata

Fred Astaire era l'elegància personificada en una silueta que semblava creada per a la dansa, i va trobar la seva parella perfecta en Ginger Rogers. De totes les dones que van ballar al seu costat, ella va ser l'única capaç d'esdevenir la seva ombra, el complement ideal per a una coreografia que els convertia en un sol cos, dotat de quatre cames que es movien amb una prodigiosa harmonia.

ArgumentModifica

Quan una flota de l'armada nord-americana amarra al port de San Francisco, un mariner només pensa a recuperar l'amor amb la seva antiga parella de ball. La relació es va trencar quan ell es va enrolar. La trama, una previsible successió d'embolics, no importa gaire. Els sentiments que el film provoca no procedeixen tant de la trajectòria sentimental dels personatges com de la seva facilitat per integrar els números musicals en el context de la trama, tan lleugera com els passos de ball.

RepartimentModifica

AntecedentsModifica

Fred Astaire i Ginger Rogers ja havien coincidit a Volant cap a Rio de Janeiro i, tot i que la protagonista absoluta de la pel·lícula era Dolores del Río, van cridar l'atenció dels directius de la RKO. La parella era explosiva, i la seva compenetració, absoluta: la feliç coincidència entre tots dos revolucionaria el panorama del cinema musical dels anys trenta. L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida, i després vindrien títols com Roberta, Barret de copa i Seguim la flota, que consolidarien una col·laboració que faria història.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seguim la flota