Seguim la flota

pel·lícula de 1936 dirigida per Mark Sandrich

Seguim la flota (títol original en anglès Follow the Fleet)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1936 per Mark Sandrich. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Let Face the Music and Dance; però, per damunt de tot, destaca el prodigiós sentit del ritme de la parella protagonista Ginger Rogers i Fred Astaire.

Infotaula de pel·lículaSeguim la flota
Follow the Fleet
Seguim la flota.jpg
Fitxa
DireccióMark Sandrich
Protagonistes
Fred Astaire
Ginger Rogers
Randolph Scott
Harriet Nelson
Betty Grable
ProduccióPandro S. Berman
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióAllan Scott
Dwight Taylor
basat en l'obra de Shore Leave i Allan Scott
MúsicaIrving Berlin
FotografiaDavid Abel
MuntatgeHenry Berman
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1936
Durada110 minuts
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereMusical
Lloc de la narracióSan Francisco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0027630 Filmaffinity: 110748 Allocine: 622 Rottentomatoes: m/follow_the_fleet Allmovie: v18044 TCM: 2785 TV.com: movies/follow-the-fleet Modifica els identificadors a Wikidata

Fred Astaire era l'elegància personificada en una silueta que semblava creada per a la dansa, i va trobar la seva parella perfecta en Ginger Rogers. De totes les dones que van ballar al seu costat, ella va ser l'única capaç d'esdevenir la seva ombra, el complement ideal per a una coreografia que els convertia en un sol cos, dotat de quatre cames que es movien amb una prodigiosa harmonia.

ArgumentModifica

Quan una flota de l'armada nord-americana amarra al port de San Francisco, un mariner només pensa a recuperar l'amor amb la seva antiga parella de ball. La relació es va trencar quan ell es va enrolar. La trama, una previsible successió d'embolics, no importa gaire. Els sentiments que el film provoca no procedeixen tant de la trajectòria sentimental dels personatges com de la seva facilitat per integrar els números musicals en el context de la trama, tan lleugera com els passos de ball.

RepartimentModifica

AntecedentsModifica

Fred Astaire i Ginger Rogers ja havien coincidit a Volant cap a Rio de Janeiro i, tot i que la protagonista absoluta de la pel·lícula era Dolores del Río, van cridar l'atenció dels directius de la RKO. La parella era explosiva, i la seva compenetració, absoluta: la feliç coincidència entre tots dos revolucionaria el panorama del cinema musical dels anys trenta. L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida, i després vindrien títols com Roberta, Barret de copa i Seguim la flota, que consolidarien una col·laboració que faria història.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seguim la flota