Viquipèdia

Selva de terres baixes de São Tomé, Principe i Annobón

La selva de terres baixes de São Tomé, Principe i Annobón és una ecoregió de la zona afrotròpica, definida per WWF, que cobreix les illes de São Tomé i Príncipe, així com la d'Annobón, pertanyent a Guinea Equatorial.[1][2]

Infotaula de geografia físicaSelva de terres baixes de São Tomé, Principe i Annobón
Imatge
TipusEcoregió i ecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióZona afrotròpica Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 0° 19′ 00″ N, 6° 36′ 00″ E / 0.3167°N,6.6°E / 0.3167; 6.6
Mapa de la zona
Bosc de São Tomé

Forma, juntament amb les ecoregions de selva costanera del Cross-Sanaga i Bioko i selva costanera equatorial atlàntica, la regió denominada selva costanera del Congo, inclosa en la llista Global 200.

Descripció

modifica

És una ecoregió de selva plujosa que ocupa una extensió de 981 quilòmetres quadrats. Es tracta de tres illes volcàniques que formen part de la dorsal del Camerun, que abasta, a més d'aquestes illes, Bioko i la serralada de Camerun. Són illes muntanyenques; Sao Tomé aconsegueix una altitud de 2024 msnm, Príncipe, 948 msnm i Annobón, 695 msnm.[3]

Flora

modifica

La vegetació natural d'aquestes illes consistia en selva humida de terres baixes, que es feia més seca a les zones menys exposades als vents dominants. En els cims hi ha selva montana, amb plantes típiques de la flora afromontana, com la conífera podocarpàcia Afrocarpus mannii de les altures de Sao Tomé.

Endemismes

modifica

Entre les plantes, hi ha 95 espècies i un gènere endèmics a Sao Tomé, 37 espècies endèmiques a Principe, i 20 a Annobón. Només 16 de les plantes endèmiques de l'ecoregió es troben en diverses illes. Destaquen les rubiàcies, les euforbiàcies i les orquídies, a més de les begonies, entre les quals es troben alguns exemples de gigantisme insular, com Begonia crateris i Begonia baccata.[3]

Les aus endèmiques són nombroses:

Entre els escassos mamífers indígenes hi ha tres espècies endèmiques: la musaranya de Sao Tomé (Crocidura thomensis) i dues ratapinyades, Myonycteris brachycephala, l'únic mamífer amb fórmula dental asimètrica, i Chaerephon tomensis, descobert a la fi del segle xx.

De les 24 espècies de rèptils presents, només 6 no són endèmiques, i és possible que hagin estat introduïdes per l'home.

Hi ha un gran nombre d'endemismes en diversos grups d'invertebrats, com els lepidòpters i els gastròpodes terrestres.

Estat de conservació

modifica

Vulnerable. Moltes de les espècies endèmiques estan amenaçades d'extinció a causa de les seves petites poblacions i a la introducció d'espècies foranes.

La principal amenaça és l'agricultura. S'estima que només queden 240 km² de selva primària a Sao Tomé, i 40 km² en Príncep, encara que en grans àrees s'està regenerant selva secundària.

Protecció

modifica

A Sao Tomé i Principe es troba el Parc Nacional d'Ôbo. L'illa d'Annobón està protegida íntegrament.[4][5]

Referències

modifica
  1. ↑ McGinley, Mark. «Sao Tome and Principe moist lowland forests - The Encyclopedia of Earth». Encyclopedia of Earth, May 6, 2014,. [Consulta: 20 juliol 2024].
  2. ↑ «Sao Tome, Principe and Annobon moist lowland forests». Digital Observatory for Protected Areas - European Comission. [Consulta: 21 juliol 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 Gascoigne, Angus. «Islands of São Tomé and Príncipe of the coast of Equatorial Guinea». World Wildlife Fund.. [Consulta: 21 juliol 2024].
  4. ↑ «Obo (Sao Tome e Principe) - Protected area report». Assessing Protected Areas in Africa - APAAT, 05-04-2012. [Consulta: 21 juliol 2024].
  5. ↑ «Parque Natural Obô de São Tomé». Digital Observatory for Protected Areas.- European Comission.. [Consulta: 21 juliol 2024].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Selva_de_terres_baixes_de_São_Tomé,_Principe_i_Annobón&oldid=33709150»