Selves tropicals montanes de la Península d'Huon
Les selves tropicals montanes de la península d'Huon són una ecoregió de boscos humits tropicals de Nova Guinea. L'ecoregió cobreix les muntanyes de la península d'Huon, al nord-est de Nova Guinea.
| |||||
| Tipus | Ecoregió i ecoregió WWF  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Península de Huon | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Madang (Papua Nova Guinea) i Morobe (Papua Nova Guinea) | ||||
| Localització | zona australàsia | ||||
| |||||
Geografia modifica
L'ecoregió està formada per boscos humits muntans. Els boscos pluvials de muntanya es troben per sobre dels 1.000 metres d'altitud a les serralades de la Península, que inclouen el Finisterre (fins a 4.176 m), Saruwaged (fins a 4.122 m) i les serres de Cromwell i Rawlinson.[1]
Clima modifica
L'ecoregió té un clima de selva tropical de muntanya.
Flora modifica
Els boscos de l'ecoregió són de diversos tipus, que varien segons la pluja, l'elevació i els sòls subjacents. Els boscos de turons de les terres baixes ocupen els contraforts de la serralada, formant una transició entre els boscos al·luvials de les terres baixes de sota i els boscos de muntanya de dalt. Les selves tropicals montanes creixen entre els 1000 i els 3000 metres d'altitud. Els arbres de fulla perenne són els predominants, amb coníferes que es troben per sobre dels 2.000 metres d'altitud i que es fan més abundants a cotes més altes. La composició de l'espècie varia amb l'elevació. També hi ha zones de bosc de pedra calcària.[1]
La molsa epífita Merrilliobryum tanianum és endèmica de l'ecoregió.[2]
Fauna modifica
L'ecoregió té 81 espècies de mamífers, inclosos marsupials, rosegadors múrids i ratpenats. Hi ha el cangur arborícola de Matschie, endèmic de l'ecoregió. Diversos rosegadors d'abast limitat, com ara Abeomelomys sevia i Leptomys ernstmayri, habiten l'ecoregió i les terres altes veïnes.[3]
Hi ha dues espècies d'ocells endèmiques, l'ocell del paradís imperial i l'ocell del paradís de Rothschild.[3][4] Juntament amb la serralada d'Adelbert a l'oest (que forma part de l'ecoregió de selves tropicals muntanyoses del nord de Nova Guinea), l'ecoregió forma l'àrea d'aus endèmiques de les serralades d'Adelbert i Huon.[5]
Àrees protegides modifica
El 3,7% de l'ecoregió es troba en àrees protegides. Les àrees protegides inclouen Nusareng Wildlife Management Area (10,26 km²) i YUS Conservation Area (793,11 km²).[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Wikramanayake, Eric; Eric Dinerstein; Colby J. Loucks; et al. (2002). Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. Washington, DC: Island Press.
- ↑ <Daniel H. Norris, Timo Koponen, William R. Buck "Bryophyte Flora of the Huon Peninsula, Papua New Guinea. LXXI Merrilliobryum (Myriniaceae, Musci)," Annales Botanici Fennici, 45(4), 269-276, (1 August 2008)
- ↑ 3,0 3,1 «Terrestrial Ecoregions. "Huon Peninsula montane rain forests"» (en anglès). World Wildlife Fund.. [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑ BirdLife International. 2018. Astrapia rothschildi. The IUCN Red List of Threatened Species 2018: e.T22706226A130412971. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T22706226A130412971.en. Downloaded on 14 July 2021.
- ↑ "Endemic Bird Areas factsheet: Adelbert and Huon ranges". BirdLife International (2020). Accessed 14 July 2021. http://datazone.birdlife.org/eba/factsheet/177.
- ↑ «Digital Observatory for Protected Areas (DOPA) Explorer» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 9 agost 2023].