Tammita Ralahami de nom personal Sembahap Perumal [1] fou un noble singalès que era el gran camarlenc del rei Dharmapala (1551-1552) el 1553 fou nomenat regent al lloc de Vidiye Bandara, quan aquest va fugir degut a les pressions del virrei Afonso de Noronha.

Infotaula de personaSembahap Perumal
Monarca
Modifica el valor a Wikidata

Llavors, sota petició portuguesa, va demanar al rei de convertir-se al cristianisme però aquest va donar llargues a l'afer dient que en aquell moment no era convenient per l'oposició dels seus súbdits però entregava un jove príncep fill del seu antecessor,[2] per ser criat a Goa com un cristià. Quan el rei i el regent van declarar no poder pagar els 20.000 pardaos, el regent Sembahap Perumal fou enviat presoner a un vaixell com a garant del deute; finalment va poder pagar 5000 pardaos i alliberat amb la promesa de pagar la resta en un any. Poc després el virrei va abandonar l'illa i Vidiye Bandara, ja considerat el cap del partit nacional contra els portuguesos, va retornar al poder.

Sembahap Perumal ve ser desterrat a Goa l'any 1555 [3] on el seu amic Francisco Barreto era governador (1555-1558) i li va donar una càlida acollida i amb el temps el va convèncer per batejar-se com a Francisco. Un temps després fou enviat a Kotte acompanyat del franciscà Villa de Conde, on va recuperar la seva posició de gran camarlenc (Vidiye havia mort a Jaffna i Dharmapala ja havia arribat a l'edat).

Konappu (després rei de Uda Rata com Wimaladharmasurya, va fugir a Colombo el 1582 on fou rebut per Dharmapala que li va donar com esposa a la filla de Sembahap Perumal que en aquesta època ja hauria mort.

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. El nom Perumal és un títol dravídic que sovint fou donat pels reis singalesos als seus alts oficials indis de la cort; el títol es posava al darrere del nom personal
  2. dada incerta ja que Bhuvaneka Bahu VII no tenia fills mascles; potser es refereix a un fill de Vidiye Bandara, per tant germanastre de Dharmapala
  3. per una intriga entre el rei Mayadunne de Sitawaka i els portuguesos

Referències modifica