Sensília
Les sensílies[1][2] (en llatí i anglès:[3] sensillum en plural sensilla o sensillae) les unitats funcionals dels òrgans sensorials dels artròpodes; tenen origen ectodèrmic i normalment tenen forma d'espina, placa, vareta, con, o clavilla; es compon d'una o unes poques cèl·lules amb una connexió nerviosa. Els òrgans sensorials dels artròpodes estan molt desenvolupats i diversificats, i han contribuït decisivament en el seu èxit evolutiu.
Estructura modifica
Les sensílies constitueixen la base estructural de tots els òrgans sensorials dels artròpodes i consten dels següents elements:
- Neurones. Cèl·lules sensorials amb les terminacions dendrítiques situades a la sensília i el seu axó connectat a una neurona d'associació que al seu torn connecta amb una neurona motora que innerva l'òrgan efector (múscul o glàndula). Es tracta d'un arc reflex bàsic.
- Element cuticular. Estructura situada sobre la cutícula. Tenen morfologia i propietats variades.
- Cèl·lules associades. Cèl·lules especialitzades que secreten l'element cuticular o aïllen la cèl·lula sensorial de l'entorn.
Les sensílies poden trobar-se aïllades o agrupades per formar òrgans sensorials més o menys complexos, como ara ulls compostos. Poden captar estímuls del medi (exteroceptors) o interns (propioceptors o interoceptors). Capten estímuls mecànics (mecanoreceptors), químics (quimioreceptors) o radiacions (fotoreceptors).