Senyiu és un poble del municipi de Montanui, de la comarca de la Ribagorça,[1] a la província d'Osca, a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, dins la Franja de Ponent. Està situat a 1.350 metres d'altitud sobre un turó, des d'on es pot veure la vall de Castanesa,[2] a l'interfluvi de l'Isàvena i la Valira de Castanesa.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaSenyiu
Imatge
Vall de Castanesa i cim del Turbó al fons.

Localització
Map
 42° 27′ 35″ N, 0° 38′ 33″ E / 42.4597684°N,0.64248069999996°E / 42.4597684; 0.64248069999996
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
ComarcaRibagorça
MunicipiMontanui Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.350 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22473 Modifica el valor a Wikidata

L'any 2006 tenia 19 habitants.[1] El març del 2012 els seus habitants van haver d'abandonar les seves cases amb motiu d'un gran incendi forestal.[3]

Podem arribar a Senyiu per la carretera N-260, pel tram que va des de Pont de Suert a Castilló de Sos, agafant després del km 364 un desviament a l'esquerra.[4]

Història modifica

Al segle x, en l'edat mitjana, va tenir un gran valor històric.[2] A l'antiga Ribagorça, la parròquia es convertí en una petita entitat senyorial en mans del rector d'església i la seva família. Aquesta situació no va ser generalitzada, però sí que va ser una realitat al temple Sant Pere de Senyiu, i a La Vall de Bardaixí i Castanesa respectivament.[5]

Economia modifica

Dedicat econòmicament a tasques agropecuàries.[2] Al municipi els cereals i farratges són la base de la seua agricultura.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Informació a la web de l'ajuntament de Montanui». Arxivat de l'original el 2015-04-17. [Consulta: 17 abril 2015].
  3. INCENDIO EN LA RIBAGORZA
  4. Cruchaga, Luis Javier. PRAMES. Turbón y Sierra de Sis (en espanyol). PRAMES, 2002, p. 40 (Mapas excursionistas, 12). ISBN 84-8321-123-8. 
  5. L'Organització del Territori i les Dinàmiques Socials a Ribagorça. Universitat de Saragossa, p. 560 a 563
  6. La Gran Enciclopèdia en Català, 2004, p. 10.573.

Bibliografia modifica