Obre el menú principal

Lydia Artigas Peña

(S'ha redirigit des de: Senyora Rius)

Lydia Artigas Peña, també coneguda com a Lydia Rius i la Sra. Rius, és una famosa madame [1] barcelonina que en l'actualitat compagina la seva activitat al capdavant de la seva pròpia casa de cites, amb col·laboracions en els diferents mitjans de comunicació que sol·liciten la seva presència com a persona de referència i figura pública de rellevància, amb la finalitat d'oferir el seu punt de vista, coneixement i experiència sobre el món de la prostitució en l'actualitat.

Infotaula de personaLydia Artigas Peña
Lydia Artigas.jpg
Biografia
Naixement (es) Lydia Artigas Peña
31 de desembre de 1938 (1938-12-31) (80 anys)
Barcelona
Altres noms Sra. Rius, Lydia Rius

Lloc web www.srarius.com
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

InfànciaModifica

Lydia Artigas Peña, va néixer a Barcelona, el 31 de gener de 1938, prop d'un dels meublés més famosos de Barcelona i que acabaria marcant el seu futur. Va viure i es va criar sense els seus pares, amb la seva àvia, que la va educar en la fortalesa, sense esperar gens que no es guanyés sempre honradament, per saber triar el seu futur, ja des de petita.

Van ser moltes les privacions que des de molt joveneta va haver de superar amb enteresa. Va estudiar en el col·legi de les Monges Carmelites on va passar els millors anys de la seva infància, primer en el seu desig de ser Monja de Clausura, per després ser Monja Missionera i finalment artista, més d'acord amb el que li preparava la destinació.

Vivint ja amb la seva mare, va treballar a una pastisseria i després en una fàbrica d'essències, on a causa d'una malaltia de la seva mare, és acollida per l'amo de la fabrica qui la va iniciar en el vell ofici, i de qui mai oblidaria les paraules del seu comiat: m'hagués agradat ser l'últim home de la teva vida i no el primer.

Posteriorment les penúries van continuar i després de voltar per diferents responsabilitats laborals, que mai li permetien establir el seu present, potser a causa que la seva família era poc donada a l'estalvi, decideix finalment presentar-se a la millor casa de cites de Barcelona en aquella època: Sant Mario.

Els seus anys com a dona de moral distretaModifica

Sempre es va sentir atreta pels millors locals de Barcelona, on ja sigui per la seva alegria i fàcil verb, sempre era ben acollida. Van ser anys diferents, de formació i intens aprenentatge, on es va marcar com a meta ser la millor. I així de Sant Mario a Vila Montse, després Moreal i tants altres, va fer-se un nom, ja fora per la seva creativitat i rectitud, com per la seva facilitat de distreure i divertir, amén d'acabar coneixent a personatges cèlebres tant per la seva brillantor com per la seva singularitat, ja sigui Salvador Dalí, Orson Welles, Camilo José Cela, El Rei Faisal bin Abdelaziz d'Aràbia Saudita o Jean Paul Belmondo, entre altres [2]

Amb el pas del temps i l'evolució política del país, en 1968 es van tancar tots els locals d'alterne pel que es va veure forçada a buscar la seva ubicació en bars i altres locals dedicats al sexe de pagament, detall que mai li va agradar i potser per aquest fet, no va passar gaire temps a decidir-se a deixar la seva dedicació professional per transformar-se en una fidel i amant mestressa de casa del que en seria el seu més gran amor. Amb ell, la seva vida va transcórrer, durant deu anys, com la de qualsevol altra dona en l'Espanya dels anys 60 i 70. A pesar que la vida en parella, per a algú que sempre s'ha sentit capaç i independent, no acaba de casar amb la seva situació, van estar junts fins a l'últim moment.

Temps després coneixeria a un nou company i soci en el seu desig de fer realitat el somni de la seva vida, muntar un restaurant, on a més de treballar molt, se sentia còmoda entre els seus clients i la seva passió per la cuina. En quedar embarassada, en aquesta difícil edat madura, no es va veure amb la força, ni la il·lusió, ni el suport per seguir endavant i va decidir avortar alhora que també el restaurant es va posar en traspàs. Sense dubtar-ho, es va anar a Londres, vivint la pitjor experiència de la seva vida, un record que sempre li acompanya, ja que, mentre a Espanya, la seva mare moria, sense poder Lydia estar al seu costat segurament quan més ho necessitava. Es van ajuntar alhora, dues situacions tan properes i tan diferents que li van provocar submergir-se en una gran angoixa que mai ha oblidat fins avui dia.

El seu major recurs i salvavides en aquells moments van ser la fortalesa que li va ensenyar la seva àvia des de petita, convertint-se en la base sobre la qual es va poder sostenir per superar aquest fosc tram de la seva vida. Finalment va aconseguir refer-se, amb il·lusió i ànim reforçat, disposada a seguir lluitant per ella i per totes aquelles persones que la necessitaven i buscaven en ella la seva protecció.

El retorn com la Sra. RiusModifica

És llavors quan decideix tornar a treballar, però aquesta vegada com a directora de la seva pròpia casa de cites per finalment, amb la seva experiència i particular visió de la vida, reinventar la concepció de la prostitució a Barcelona.

Amb els seus més de 40 anys d'experiència en el sector decideix que com a madame ha d'intentar ser diferent i marcar un camí nou, basat en la transparència i en la proximitat, amb les premisses de dignificar a la senyoreta i afalagar al senyor, tots dos còmplices en el mateix joc i interessats en la mateixa discreció.

I és amb aquesta filosofia com acaba obrint al carrer Urgell de Barcelona, un pis de cites, envoltada de les seves més intimes amigues i més *acérrimos seguidors, per a poc a poc i amb el temps anar creixent en experiència i persones que volen acompanyar-la en aquesta, la que acaba sent, la seva més intensa experiència.

Amb el pas del temps i necessitat de millor zona i més espai, es trasllada al carrer Villarroel, la seva ubicació d'avui dia i on actualment, amb la seva especial forma de ser i el pas dels anys, ha mantingut una total discreció, tant en la comunitat com a la ciutat de Barcelona, que l'han fet creditora de les més variades i importants visites, a més d'una infinitat d'anècdotes que, mitjançant la ploma del veterà periodista Julià Peiró, finalment van acabar transformant-se en el 2008 en les discretes llegendes publicades en el llibre sobre la seva vida: La Sra. Rius, de Moral Distreta.[3]

D'aquí, el seu gran volum d'entrevistes i aparicions en la televisió,[4][5][6][7][8][9] radio [10][11] i premsa, nacional i internacional, que en l'actualitat l'han portat també a una tasca de consellera de qui la demanda i li sol·licita la seva opinió i punt de vista personal, ja sigui en la seva solitud o en la seva parella.

ReferènciesModifica

  1. La Contra de La Vanguardia
  2. Suplement del periòdic El Mundo Domingo, 8 de Febrer de 2009, número 695, Perversions dels meus clients favorits.
  3. Fitxa del llibre de l'editorial Comanegra La Sra. Rius, de moral distreta"
  4. El Convidat TV3 Catalunya, El Convidat amb la Senyora Rius
  5. Programa REPOR TVE, Un burdel en casa
  6. Programa HORA Q TV3 Catalunya, Entrevista a Julià Peiró i la Sra. Rius
  7. Programa Callejeros canal CUATRO, Sexo a 200
  8. Programa JO QUÈ SÉ! BTV, Entrevista a la Sra. Rius
  9. Programa En Confiança Canal Català, Entrevista a Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis i Senyora Rius, dona de moral distreta i madame
  10. Programa Directe 4.0 de RNE4 , Entrevista a Lydia Artigas per Xantal Llavina
  11. Programa El café de la República de Catalunya Radio, Entrevista a Lydia Artigas per Joan Barril

Enllaços externsModifica