Sepultamento
Sepultamento és una escultura de l'escultor Victor Brecheret. Creada el 1923, roman al cementeri de Consolação, a São Paulo.[1]
Tipus | monument |
---|---|
Creador | Victor Brecheret |
Creació | 1923 |
Material | granit (obra escultòrica) |
Mida | obra escultòrica: 2,26 () × 3,65 () m |
Public heritage listed by the Monuments of São Paulo project (en) | |
Localització | |
Col·lecció | |
Municipi | São Paulo (Brasil), Consolação (Brasil) i Zona Central de São Paulo (Brasil) |
Adreça | Jardim Cemitério da Consolação. Rua 35, terreno 1 e 2 |
Esculpida a França l'any 1923, l'obra va ser exposada i premiada al Salon d'Autonome de París. Més tard, l'escultura de granit[2] va ser venuda a la família Guedes Penteado i avui es troba al cementiri de la Consolação, adornant la tomba d'Olívia Guedes Penteado.[1] Era una admiradora declarada de Brecheret, mecenes dels modernistes i el saló de la qual va ser el primer a rebre obres d'aquests artistes.[3][4]
Mise au tombeau (nom francès de l'obra) retrata la pietà, una escena bíblica clàssica i molt retratada per l'art italià. Però, en l'obra de Brecheret, quatre dones ploren amb Maria, mare de Jesús, que té a Crist desmaiat als seus braços.[2] Les figures estan representades amb un cos retorçat i amb la síntesi formal que després de la seva estada a França es va convertir en típic de l'artista.[4]
Per a Mário de Andrade, l'obra va aportar la idea fúnebre per la seva elegància i senzillesa, en contrast amb les sentimentals, fetes en marbre, que es veien habitualment al cementiri de la Consolação, que eren el gust de la burgesia de l'època i al que el modernisme s'oposava.[2] Durant la seva estada a França, Brecheret, va rebre articles i manifestacions de suport de diversos artistes modernistes brasilers, entre ells Mário de Andrade, que va aconsellar a Brecheret que investigués els indígenes brasilers per tal de desenvolupar una escultura única, original i brasilera, un art nacionalista.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Xaver, Maurício «Onde fica a obra ‘O Sepultamento’, de Victor Brecheret» (en portuguès). Veja São Paulo, 08-12-2017. Arxivat de l'original el 2022-02-13 [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Borges, Maria Elizia «Arte funerária: apropriação da Pietà pelos marmoristas e escultores contemporâneos» (en portuguès). Estudos Ibero-Americanos, 1997. Arxivat de l'original el 2022-02-13 [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Ribeiro, Ana Carolina Fróes «Tradição, nacionalismo e modernidade: o monumento Duque de Caxias» (en portuguès). Teses e Dissertações da USP [Universitat de São Paulo], 31-10-2006. Arxivat de l'original el 2022-02-13. DOI: 10.11606/D.18.2006.tde-16042007-092110 [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Peccinini, Daisy. Brecheret. A linguagem das formas (en portuguès). São Paulo: Instituto Victor Brecheret, 2004. ISBN 978-8598879017. Arxivat 2022-02-13 a Wayback Machine.
- ↑ Peccinni, Daisy. Brecheret e a escola de Paris (en portuguès). FM Editorial, 2011. ISBN 9788598879031. Arxivat 2022-02-13 a Wayback Machine.