Serenata núm. 4 (Mozart)

La Serenata núm. 4 en re major, K. 203 (189b), Serenata «Colloredo», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el mes d'agost de 1774 per les cerimònies a la Universitat de Salzburg.[1] L'obra és molt similar a la Serenata núm. 5 (K. 204), que seria composta un any després. És coneguda popularment com la Serenata "Colloredo"; el sobrenom procedeix de Hieronymus von Colloredo, Príncep-arquebisbe de Salzburg, per a qui Mozart treballava.

Infotaula de composicióSerenata núm. 4
«Colloredo»

L'arquebisbe Colloredo, dona el sobrenom a la serenata.
Forma musicalSerenata
TonalitatRe major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1774
Data de publicació1774 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 203 (189b)
Instrumentació2 oboès, 2 flautes,), dos fagots, dues trompes, dues trompetes i corda.
IMSLP: Serenade_in_D_major,_K.203/189b_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370502 Modifica els identificadors a Wikidata

La serenata està escrita per a dos oboès (doblant les dues flautes,), dos fagots, dues trompes, dues trompetes i corda.

Estructura

modifica
  1. Andante maestoso - Allegro assai
  2. ''[Andante]''
  3. Menuetto
  4. ''[Allegro]''
  5. Menuetto
  6. ''[Andante]''
  7. Menuetto
  8. Prestissimo

La marxa en re major, K. 237/189c, fou utilitzada com una introducció o final per a aquesta obra.

El segon, tercer i quart moviments compten tots amb un violí solista prominent; és com un concert per a violí de tres moviments dins la serenata.[1] D'altra banda, el trio del segon minuet compta amb una part de fagot solista. independent.

Igual que la majoria de les serenates per a orquestra de Mozart, es creà una simfonia a partir d'un subconjunt dels moviments de la serenata. La "Serenata Simfònica" consisteix en l'agrupació dels moviments primer, sisè, setè i vuitè.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, p. 233-234 (Nova York, 1990) ISBN 0-393-02886-0
  2. Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volum 2). Indiana University Press (ISBN 025333487X), p. 340-341 (2002).

Enllaços externs

modifica
  • Serenata núm. 9, «Posthorn», K. 320: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe