Sergi Barnils i Basomba
Sergi Barnils i Basomba (Bata, Guinea Equatorial, 1954) és un pintor català.[1] Té una destacada trajectòria a Itàlia i Alemanya, on gaudeix d'un gran reconeixement. Ha estat present en diverses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1954  (70/71 anys) | ||
| Formació | Col·legi Viaró | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Lloc web | sergibarnils.net | ||
El 1965 va començar a estudiar al Departament d'Art de Viaró amb Francesc Casademont.[3] Després de guanyar dos premis extraordinaris en el VIII Certamen Nacional i Provincial Juvenil d'Art de Barcelona i després d'estudiar, entre altres centres, a l'Escola del Treball de Barcelona, el 1975 va cursar estudis a la Facultat de Belles Arts d'aquesta ciutat.[4]
Sergi Barnils va assumir la direcció del departament de ceràmica artística a l'empresa familiar mentre cultivava la seva passió per la pintura. L'any 1990 va viatjar a Mallorca, on va establir contacte amb el mecenes alemany Klaus Drobig, qui va impulsar la seva projecció en el mercat artístic alemany i europeu. Després de passar una temporada a Milà el 1998, va rebre l'encàrrec del Liceu Artístic de Florència per crear 16 grans vitralls destinats al conegut com a Temple de la Pau.
Les seves primeres pintures eren realistes i també va treballar amb ceràmica, i de mica en mica va anar agafant un estil abstracte amb influències africanes i personatges estilitzats.[5] Rep influències de Joan Miró i Paul Klee. Gairebé tota la seva obra s'inspira en la relació espiritual amb Déu i se'n nodreix. Així ho demostren els títols de les seves pintures i tota la seva iconografia particular. En l'etapa de maduresa és quan més treballa amb la tècnica pictòrica de l'encàustica.[6]
El seu germà, Octavi Barnils, va convertir l’antiga fàbrica de ceràmica del seu pare en el centre d’antiguitats Mercantic durant els anys 90.[7] Des dels inicis de la seva carrera, aquest espai va ser el nucli de la seva activitat creativa fins que l'any 2023, Sergi Barnils va traslladar el seu estudi a Badalona després d'haver estat 45 anys executant la seva obra a Sant Cugat del Vallès.[8]
Referències
modifica- ↑ Martin, Adam. «Sergi Barnils: "Una obra d'art ha de fer participar en la il·lusió de viure"». Ara, 27-12-2011. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Sergi Barnils i Basomba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «“After my conversion, my art started to have a different aroma”» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «Biografia». Dadescat. [Consulta: 9 febrer 2025].
- ↑ «Sergi Barnils i Basomba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sergi Barnils. Maran ata». Time Out. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Mercantic». Barcelona en horas de oficina. [Consulta: 9 febrer 2025].
- ↑ Ibáñez, Flora. «Sergi Barnils trasllada el seu estudi després de 45 anys a Sant Cugat». Tot Sant Cugat. [Consulta: 9 febrer 2025].
Bibliografia
modifica- Alba(ed.).Dizionario enciclopedico d'arte moderna e contemporanea, Ferrara, 2001.
- Diccionari Ràfols d'Artistes Contemporanis de Catalunya i Balears, vol. I, 1985.