Viquipèdia

Sergi Estella

músic, cantant i compositor català

Sergi Estella és un cantant català, músic multiinstrumentista i compositor estilísticament relacionat amb el blues, el folk nord-americà, el southern rock i el rock and roll. Actualment toca en solitari, emulant els populars one man band (artistes en solitari que toquen més d'un instrument, home orquestra) del blues estatunidenc.[1]

Infotaula de personaSergi Estella

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRubí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
Influències
Lloc websergiestella.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Sergi_Estella Instagram: sergi_estella Youtube: UCi2IAeCXZrXwVIAFxw5AZjQ Spotify: 6cnUdupgWh9bdOENb54NTG Viasona: sergi-estella Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Estella estudià magisteri musical a la Universitat de Barcelona (2010) i el grau mitjà a L'Aula (Conservatori de Jazz i Música Moderna del Liceu, 2011).[2] És conegut per fer-se ell mateix els instruments; així toca amb guitarres fetes a partir d'un cos d'escombra, llaunes de cervesa o també un calaix amb una aixeta de la que hi raja vi, etc.[1][3] Seguint l'estètica blues, en les seves lletres parla de fets quotidians i vivencies pròpies, tant en català com en anglès, amb un humor satíric que també queda palès en la seva posada en escena.[4]

Inicis modifica

Sergi Estella començà a tenir una major ressò mediàtic al 2012, any en què guanyà el concurs Sona9 amb una formació de blues, el duet Empty Cage. Altres formacions en les que ha participat són Solà & Estella i Veil and The Killing Hits.[5]

Carrera en solitari modifica

El 2017 inicià la seva carrera en solitari amb la publicació del seu primer disc, Ho superes i et fots, amb lletres íntegrament en català, i enregistrat a la Bucbonera Studios de Caldes de Montbui. En el seu segon àlbum, Blood Like Wine, també autoeditat, ha estat gravat als estudis Tape Tone, a Terrassa. En aquest trobem lletres en anglès, alhora que explora en rock sureny i el folk nord-americà introduint nous instruments com el banjo o el dobro.[4] Entre les seves influències es poden citar bandes com Left Lane Cruiser, i músics com Scott H. Biram, Justin Townes Earle o Johnny Cash, dels que en fa versions en els seus directes.[1][6]

Estella ha tocat en escenaris molt diversos per la geografia catalana aquests últims deu anys, d'entre els que podem destacar la ja desapareguda sala Rocksound de Barcelona, el festival Barnasants,[7] La Capsa,[8] el Festival de Blues de Cerdanyola del Vallès, el Rootsound Festival de Barcelona o la sala Deskomunal de Barcelona, presentant el seu segon disc. Així mateix, també ha participat en festivals internacionals com el Villa Sessions Blues Festival, un festival de blues que se celebra a Vila do Conde, a Portugal.[9] Sergi Estella és un artista polifacètic que fins i tot dirigeix activitats per a la infància, on aprenen a fer instruments musicals.[10][11] A finals 2019 s'uneix al Circ Pistolet per posar música al projecte de circ «Pot ser no hi ha final», que la pandèmia endarrerí, si bé finalment s'estrenà el desembre de 2020.[2] L'estiu de 2022 tocà l'Smoking Guitar Festival a Pleutersbach (Baden-Württemberg), en el marc d'una gira per Alemanya i Itàlia.[12]

Premis modifica

  • Concurs Sona9 amb el duet Empty Cage (2012)[13]
  • Primer premi del C. B. Gitty International Cigar Box Video Playoffs (2021)[14]

Discografia modifica

Discos publicats en formacions modifica

  • Sergi Estella i els assaltadors de tàlems (Sonitrons, 2010)[15]
  • Tal com raja (2013) amb la formació Empty Cage[13]
  • Moneda de tres cares (2019) amb la formació Empty Cage[16]

Discos en solitari modifica

  • Ho superes i et fots (autoeditat, 2017)[15]
  • Blood like wine (autoeditat, 2021)

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Celeiro, Manel. «Blues en la encrucijada: Sergi Estella, el blues de la sangre y el vino» (en espanyol europeu). Ruta 66, 17-11-2021. [Consulta: 26 març 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 tasantcugat «Potser no hi ha final». Circ Pistolet, 2021.
  3. ↑ «Sergi Estella». Associació Professional de Músics de Catalunya. [Consulta: 26 març 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 Núñez, Sergi. «Sergi Estella: «De qualsevol cosa pots fer-ne un instrument»». Enderrock, 08-10-2021. [Consulta: 26 març 2022].
  5. ↑ «Sergi Estella» (en anglès). Band is in Town. [Consulta: 27 març 2022].
  6. ↑ «Les 14 cançons de Sergi Estella». Catorze, cultura viva, 04-03-2017. [Consulta: 26 març 2022].
  7. ↑ «SERGI ESTELLA». [Consulta: 26 març 2022].
  8. ↑ «Sergi Estella». La Capsa] Centre Cultural. [Consulta: 26 març 2022].
  9. ↑ «Festival Villa sessions blues festival» (en castellà). Visit Portugal, 2022.
  10. ↑ «Orelletes. Concert familiar amb Sergi Estella». Ateneu L'Harmonia. Gestió comunitària a Sant Andreu de Palomar. [Consulta: 26 març 2022].
  11. ↑ «Sergi Estella - Com està el pati!». Biblioteca Torras i Bages (Vilafranca del Penedès), 22-07-2021. [Consulta: 26 març 2022].
  12. ↑ Metz, Jörg. «Sergi Estella» (en alemany). CBG Friends Germany e.V. - Verein für Cigarbox Guitars, 25-07-2022. [Consulta: 6 febrer 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 Redacció. «Sona9 : La revolució d'Empty Cage». Enderrock, 19-04-2013. [Consulta: 11 febrer 2023].
  14. ↑ «Introducing the 2022 C. B. Gitty International Video Playoff Winners!» (en anglès). C. B. Gitty, 2022. [Consulta: 11 febrer 2023].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Sergi Estella i els Assaltadors de Tàlems». Viasona, tota la música en català. [Consulta: 27 març 2022].
  16. ↑ RubiTV.cat. «Així sona «Moneda de tres cares», el nou disc d'Empty Cage | RubiTV.cat». [Consulta: 30 març 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sergi_Estella&oldid=32176848»