El sermo procuratorum és un reglament contractual del s. II d.C per a l'explotació de terres imperials que es trobaven al voltant de la ciutat romana de Thugga al centre-nord de l'actual Tunísia. Segons aquest reglament les propietats imperials agrícoles eren conreades per colons parcers. Aquests -de la mateixa manera que en èpoques posteriors els amitgers- havien de pagar una part proporcional de la collita, estipulada segons el sermo procuratorum, a intermediaris anomenats conductores o be directament a l'administració imperial. Aquest reglament deriva de la lex Hadriana i és conegut gràcies a tres inscripcions epigràfiques en estat fragmentari: la d'Aïn Jammala trobada a principis del s. XX,[1] la d'Aïn Wassel, trobada a finals del s. XIX[2] i la de Lella Drebblia, trobada a principis del segle xx.[3] Aquesta darrera descoberta ha permès de fer una edició definitiva del sermo procuratorum[4] i de comprendre les llacunes i els diferents documents continguts dins d'aquestes tres inscripcions.[5]

Cara I de la inscripció d'Aïn Wassel (Museu del Bardo)

Referències modifica

  1. Carcopino, Jérôme «L'inscription d'Aïn-el-Djemala. Contribution à l'histoire des saltus africains et du colonat partiaire.». Mélanges d'archéologie et d'histoire, tome 26., 1906, pp. 365-481..
  2. Carton, Louis «NOUVEAU DOCUMENT ÉPIGRAPHIQUE RELATIF AU COLONAT EN AFRIQUE». Revue Archéologique, Troisième Série, T. 19, (JANVIER-JUIN 1892), pp. 214-222.
  3. De Vos, Mariette «Rus Africum: terra, acqua, olio nell'Africa settentrionale : scavo e ricognizione nei dintorni di Dougga (Alto Tell Tunisino)». Università di Trento, 2000, pàg. 102 pages.
  4. González Bordas, Hernán; France, Jérôme «A new edition of the imperial regulation from the Lella Drebblia site near Dougga (AE 2001, 2083)». Journal of Roman Archaeology, 30, 2017, pàg. 407–428. DOI: 10.1017/s1047759400074183. ISSN: 1047-7594.
  5. González Bordas, Hernán «Un nouveau regard sur le dossier des grandes inscriptions agraires d'Afrique contenant le sermo procuratorum». Cahiers du Centre Gustave Glotz 28, 2017, pàg. 213–230.