Serra Màgina
Serra Màgina (Sierra Mágina) és un massís muntanyenc del sistema subbètic que s'estén per la província de Jaén fins a la província de Granada per la Serra d'Alta Coloma. El seu límit nord és la vall del riu Guadalquivir, a l'est el riu Guadiana menor i devesa de Quesada, al sud pel riu Guadahortuna i l'oest pel riu Guadalbullón.
| ||||
| Tipus | Serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de Serra Mágina | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Jaén (Andalusia) i Província de Granada (Andalusia) | |||
| ||||
| Serralada | Sistema Prebètic i Cordillera Subbética (en)  | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 2.167 m | |||
| Punt més alt | Pico Mágina (en) (2.165 m ) | |||
Està formada per un nucli principal que passa dels 2.000 m d'altitud: 2.167 m del Pic Màgina, Penya de Jaén (2.157 m), Cerro Cárceles (2.060 m), Pic Almadén (2.032 m), Cerro Ponce (2.005 m), etc. i contraforts més separats del nucli principal: Alta Coloma, Serra Cruzada, etc. amb cims com Aznaitín (1740 m), La Golondrina, etc. El relleu sempre és accidentat, i els pendents mitjans arriben al 30% en alguns punts.
El nucli d'aquesta serra és un parc natural dit Parc Natural de Serra Màgina. Afecta elsmunicipis d'Albanchez de Mágina (abans dit Albanchez de Úbeda), Bedmar, Bélmez de la Moraleda, Cambil, Huelma, Jimena, Jódar, Mancha Real, Pegalajar i Torres, amb un total de 50.000 habitants.
Ecosistemes modifica
Els pisos bioclimàtics més estesos són el mesomediterrani i supramediterrani amb omborclima sec-subhumit. Hi són freqüents els alzinars barrejats amb etapes de substitució de la vegetació (garrics, brolles de romaní timonedes, etc.) són importants les rouredes de roures marcescents i les sabinedes de (Juniperus phoenicea), pel fet de ser ecosistemes rars i singulars.
El pis oromediterrani es troba per sobre dels 1.800 m d'altitud i hi ha pinassa (Pinus nigra subsp. clusiana) amb sabines i ginebres reptants.
A la vall del riu Guadiana Menor, força sec hi ha una vegetació de matolls i pinedes, també hi ha altres ecosistemes.[1]
Flora i fauna modifica
La flora, en la qual entre altres hi va treballar el botànic català Josep Cuatrecasas i Arumí, té catalogada unes 1000 espècies.
A la fauna hi ha àguila reial, falcons i cabres de muntanya, el trencalós i llops s'estinguiren al segle xx.[2]
Referències literàries modifica
L'escriptor Josep Maria Espinàs relatà la seva visió de Sierra Mágina al llibre de viatges A peu per Andalusia. Sierra Mágina. La frontera cristiano-musulmana (Barcelona, La Campana, 2003).
Referències modifica
- ↑ «Voluntariado en el Parque Natural de Sierra Mágina». «con una orografía muy accidentada que ha facilitado la conservación de importantes ecosistemas»
- ↑ «Sierra Mágina».
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra Màgina |