La Serra de Carrascoy, Sierra de Carrascoy, és una serralada de muntanyes situada a la comunitat autònoma espanyola de la Regió de Múrcia i concretament als municipis Múrcia, Fuente Álamo de Murcia i Alhama de Murcia, té una superfície aproximada de 10.500 hectàrees. Està integrada dins d'un parc regional denominat Carrascoy y El Valle.

Infotaula de geografia físicaSerra de Carrascoy
Imatge
TipusSerra Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaSistema Prebètic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió de Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 50′ 40″ N, 1° 16′ 28″ O / 37.84443°N,1.27449°O / 37.84443; -1.27449
Serraladaserralada Penibètica Modifica el valor a Wikidata
Situació de la serra de Carrascoy dins la Regió de Múrcia.

Origen geològic

modifica

La serra de Carrascoy és un dels contraforts muntanyosos de la Serralada Penibètica. Està format per materials de l'antíc madsís hercinià Bètic-Rifenc, que es va aixecar durant l'Orogènia alpina. Es troba envoltat per conques del Terciari formadesd per depressions argilenques característiques del sud-est de la península Ibèrica.

Característiques

modifica

És un espai de muntanya mitjana. El punt més alt és el vèrtex Carrascoy, amb 1065 m d'altitud, també són destacables els pics de les Breñas i dels Filos així com els barrancs de Roy, la Tía Ginesa o el Pimpollar, el Murteral, Peñas Blancas, el Romero, el Infierno, las Loberas i la rambla Honda.[1] La Rambla del Puerto divideix aquest espai natural. Presenta una aliniació en direcció sud-oest-nord-est d'uns 20 km amb una obaga més humida i coberta de vegetació. A la seva part solana es troba el Campo de Cartagena. L'efecte Föhn obliga a aixecar l'aire i proporciona més pluja a la part obaga de la serralada

 
Pic de la Cresta del Gallo, envoltat de Pinus halepensis o pino blanc,(Pino carrasco) que dona el nom a la serralada.

El paisatge forestal el forma majoritàriament el pi blanc, però també hostatja alzines carrasques i unes poques sureres (quercus suber). A partir dels 500 m d'altitud s'hi desenvolupa el margalló, espart, timonedes i romaní. També hi ha líquens poc corrents a la Regió de Múrcia.[2] A les solanes hi ha espècies més xeròfites com l'albaida, les cistàcies o diverses plantes aromàtiques.

 
Exemple del Duc (mussol).

Entre la fauna destaquen els mamífers i les aus de presa i els rèptils.

Majal Blanco

modifica

La finca El Majal Blanco, de 892 ha, és una finca de l'Ajuntament de Múrcia situada a la serra de Carrascoy, només es pot visitar a peu o en bicicleta.

Compta amb un Centre d'Interpretació de la Natura.[3] El Punto de Información se encuentra situado en Torre Guil.

Referències

modifica
  1. «laverdad.es Nuestra tierra, Una sierra fragante a vista de pájaro», 17-11-2006. Arxivat de l'original el 2009-04-21. [Consulta: 24 maig 2010].
  2. Torrente, P.; Egea, J.M. y Moreno, P. «Líquenes epífitos de la zona culminal de la sierra de Carrascoy (Murcia, España)». Anales de Biología, 6, 1985, pàg. 29-31 [Consulta: 24 maig 2010]. Arxivat 2013-12-16 a Wayback Machine.
  3. «Formación y Educación Ambiental. Recursos. Ayuntamiento de Murcia. Concejalía de Medio Ambiente y Personal. Servicio de Protección Ambiental. Aula de Naturaleza "El Majal Blanco"». Arxivat de l'original el 2008-03-29. [Consulta: 24 maig 2010].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Carrascoy