Serra de Montcogul
La Serra de Montcogul és una serra situada al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, amb una elevació màxima de 597,5 metres segons el mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (tot i que en altres mapes o documents s’hi esmenten alçades lleugerament diferents, amb pocs metres de diferència).[1] Al cim hi ha instal·lat un pessebre, amb llibre per poder signar.[2]
| ||||
| Tipus | serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sallent (Bages) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 527 m | |||
Pel costat sud-est, la Serra de Montcogul acaba en uns cingles sobre el marge dret de la riera Gavarresa, amb bones vistes sobre la plana d'Artés: és la zona de les Roques Albes, lloc emblemàtic com a mirador privilegiat. Les Roques Albes, blanquinoses, destaquen sobre el color roig intens present a tota la serra i als escarpaments de la Gavarresa. Aquest color rogenc és propi de les lutites, fruit dels dipòsits continentals ocasionats arran de la regressió o retirada de les aigües marines durant l’Eocè superior i l’Oligocè.[3]
Altres llocs emblemàtics de la Serra de Montcogul són els paratges de Fucimanya i de Serraïma, amb les respectives masies i esglésies romàniques. Els boscos característics de la serra són de pi blanc, alzina i roure.[4]
Etimologia
modificaL’origen del topònim Montcogul és força controvertit. Segons Joan Coromines, el mot cogul podria derivar del llatí cucullos (passant al nom mossàrab cugulutx) i que voldria dir caputxa. Així s’aplicaria als petits cims arrodonits, punta o turonet, que sobresurten d’un terreny relativament pla. El mateix origen podria atribuir-se a tots els topònims derivats de cogul, com és ara cogull, cogulló, cogulla, o culla.[5]
No obstant, Enric Aguadé i Sans, citant altres estudiosos, considera la hipòtesi que el topònim vingui de dues paraules ibèriques: cog o cocó (cim o monticle)+ull (déu), de manera que cogul vindria a dir “la muntanya on s’adora el déu”, d’acord amb les creences antigues que com més amunt més a prop s’estava del déu o els déus. Aquesta teoria l’argumenta a partir de suposicions no confirmades, com el fet que les cultures mediterrànies antigues adoraven a un déu únic del qual no podien pronunciar el nom i que era anomenat el pels hebreus i fenicis, al pels àrabs, o ilu pels acadis, i que els pobles de la Mediterrània occidental “potser” haurien anomenat ull. De totes maneres, ell mateix apunta a la possibilitat que el vocable ul vingui de l’ibèric ol, que vol dir pla o laminat.[6] En aquest supòsit, tot i atribuir l’origen al temps dels ibers, coincidiria amb el significat de la versió de Coromines: un turonet sobre un pla.
Referències
modifica
- ↑ «Montcogul». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 maig 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ Sallent a l'abast. Sallent: Foment Arqueològic Excursionista Sallentí, 1982. ISBN 8460027805.
- ↑ «Inventari Patrimoni Cultural d' Artès. Memòria tècnica.». Diputació de Barcelona, Àrea de Cultura. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Una volta per la serra del Montcogul». El Pou de la Gallina, núm.278, p.17, 2012. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Cugulutx». Onomasticon Cataloniae p. 120-121. On-Cat, IEC (Institut d'Estudis Catalans). [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Els topònims: Cogul – Cogull – Cogula – Cogulla.». Raïls, núm. 4 p. 12-20. Racó català, tardor 1994. [Consulta: 25 maig 2023].