Serradures

No s'ha de confondre amb encenall.
Serradures.

Les serradures (o serrina[1] en balear i el serrill[2] en rossellonès) són les restes del procés de serrat de la fusta.[3] Te una consistència d'una farina grossa. No se l'ha de confondre amb els encenalls,[4] el residu fi i enrotllat del treball amb ribot o altres eines de tall.

A aquest material, que en principi és un residu o rebuig de les tasques de tallar la fusta, se li han cercat diferents aplicacions amb el pas del temps. Dins el camp de la fusteria s'usa per a fabricar taulers de fusta aglomerada i de DM. Ja fora del camp de la fusteria ha estat usat durant molt temps en el camp de la higiene per a ser estès per terra per a millorar l'adherència del sòl i facilitar-ne la neteja (per exemple en negocis on pugui ser habitual el vessament de líquids a terra). S'han usat també com a jaç o llit per a animals, bé en brut o bé després del seu processament, podent ser aglutinat o premsat. S'en pot servir per fabricar pellets com a combustible per a calderes de biomassa.

RiscsModifica

La pols de fusta pot ser tòxic, per certs components naturals (resines, alcohols, tanins, flavonoides, entre d’altres) o pels productes aplicats per al tractament o la conservació (coles, dissolvents, tints, pintures, insecticides o fungicides…). S'ha d'organitzar la protecció dels treballadors per tal de restringir els riscs.[5] L'efecte es produeix sobretot per la respiració regular de partícules fines (< 50 micres) i molt fines (< 5 micres) que poden penetrar als pulmons i als alvèols pulmonars. A curt termini, poden provocar irritacions o al·lèrgies de l’aparell respiratori, com ara rinitis o asma, i també inflamacions oculars, com ara conjuntivitis.[6] A llarg termini i sense precaució pot causar afeccions cròniques (pneumoconiosi, asma persistent greu i càncer.

Segons el grau d'exposició també pot causar reaccions dermatològiques a les parts del cos més exposades.[6] La durada de l'exposició i la concentració són dos factors més que determinen la toxicitat. La norma actual (2019) accepta un màxim de 5 mg de pols per metre cúbic d'aire per a una persona que treballa vuit hores.[7] Segons les necessitats, l'empleador ha de preveure protecció col·lectiva (aspiració i ventilació) i individual (masqueretes, ulleres de seguretat…).[8] També s'ha d'informar i de formar els treballadors per que comprenen l'ús correcte del material de protecció i de l'èquip d'aspiració.[9]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serradures
  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Serrina». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. «serrill». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Serradures». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «encenall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Barrera i Doñate, Montserrat; Bernadó i Garros, Maribel «Pols de fusta» (pdf). Full monogràfic. Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, Full monogràfic 36, febrer 2017.
  6. 6,0 6,1 Barrera & Bernadó, 2017, p. 2.
  7. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST). Límites de exposición profesional para agentes químicos en España (en castellà), febrer 2019, p. 85. ISBN 978-84-7425-828-8. 
  8. Barrera & Bernadó, 2017, p. 4.
  9. Barrera & Bernadó, 2017, p. 5.