Serrat y Sabina, el símbolo y el cuate

Documental de Francesc Relea de 2013

Serrat y Sabina, el símbolo y el cuate és una pel·lícula documental musical espanyola del 2013 escrita i dirigida per Francesc Relea sobre la gira per Hispanoamèrica dels cantants Joan Manuel Serrat (el símbol) i Joaquín Sabina (el cuate). Junt amb la pel·lícula fou estrenat un Compact Disc amb 17 cançons de la gira que componen la seva banda sonora.[1] Fou editat en castellà amb subtitulació en anglès.[2]

Infotaula de pel·lículaSerrat y Sabina, el símbolo y el cuate
Fitxa
DireccióFrancesc Relea Ginés Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesc Relea Ginés Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJoan Manuel Serrat i Teresa i Joaquín Sabina Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarlos Carcas i Carles Mestres Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarlos Prieto Cabrera
ProductoraTelevisió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 setembre 2013 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelsimboloyelcuate.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt3215530 FilmAffinity: 817892 Letterboxd: serrat-sabina-two-for-the-road TMDB.org: 219351
Facebook: simboloycuate Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

El documental mostra el la gira per Hispanoamèrica de Dos pájaros contraatacan, continuació de Dos pájaros de un tiro, amb concerts des de Los Angeles fins a Santiago de Xile durant nou mesos. Està amanit per les cançons de dos artistes diferents i alhora còmplices. Joan Manuel Serrat és el símbol i punt de referència de tota una generació que el venera, símbol no sols musical sinó de llibertat. Joaquín Sabina és el company, el "cuate", expressió mexicana que suggereix companyonia i complicitat. Als dos cantautors, diferents però complementaris, ens separen la meva enveja i el seu talent, diu de broma Sabina. El documental inclou, també l'encant de la seva música, les seves reflexions i la seva quotidianitat.[3]

Crítiques

modifica
« "El documental parteix de la música, aconsegueix altres nivells (el polític, el social, l'emocional), i s'imposa com un notable exercici de periodisme (...) Un imprescindible document sobre una especial manera de viure la música" »
— Javier Ocaña: Diari El País[4]
« "Notable documental que ens descobreix una cosa nova. (...) Un encant. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" »
— Salvador Llopart: Diari La Vanguardia[5]

Nominacions

modifica

Fou nominada al Gaudí a la millor pel·lícula documental del 2014.[6]

Referències

modifica