Servand i Germà de Cadis

Servand i Germà (Mèrida, Extremadura, últim quart del segle iii - San Fernando, Andalusia, c. 305) foren dos germans cristians, morts màrtirs durant les persecucions romanes. Són venerats com a sants per l'Església catòlica.

Infotaula de personaServand i Germà

Gravat amb els dos sants, s. XIX
Biografia
Grupduet de germans Modifica el valor a Wikidata
Servandus (en) Tradueix ( - ) (23 d'octubre)
Germanus (en) Tradueix ( - ) (23 d'octubre) Modifica el valor a Wikidata
NaixementServandus, Germanus
S. III
Emerita Augusta, actual Mèrida (Extremadura, Espanya)
Mort305 Modifica el valor a Wikidata
San Fernando Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Sevilla (Servand) i Santa Eulàlia de Mèrida (Germà) 
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
màrtirs
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat23 d'octubre
IconografiaCom a soldats, els dos junts, amb palma de martiri o canya alta, amb cadenes trencades als braços i una creu
Patró deCadis, Mèrida, San Fernando

Hagiografia modifica

La tradició diu que eren dos germans d'Emerita Augusta (actual Mèrida). Foren decapitats, per no voler abjurar del cristianisme, cap al 305 al Conventus Gaditanus, a la rodalia de Cadis; la tradició assenyala com a lloc del martiri l'Ermita del Cerro de los Mártires a San Fernando.

Una tradició posterior, apòcrifa i sense fonament, els fa anacoretes a una ermita propera a Mérida, on feien vida eremítica i predicaven als que hi anaven. El prefecte Viator, enutjat per aquestes conversions, els va detenir i torturar, portant-los presos i a peu en el seu viatge cap a Àfrica, i en arribar a Cadis, els va fer matar. Aquesta tradició en situa la mort el 290.

Una altra tradició, també inversemblant, els fa soldats de l'exèrcit romà i fills de sant Marcel el Centurió.[1]

Veneració modifica

Hi ha proves del seu culte a Cadis en dues inscripcions de 662 i 674.[2] Avui són els sants patrons de Mèrida i Cadis (en foren proclamats en 1619), i copatrons de San Fernando. Els dos germans havien estat sebollits al lloc del martiri, però abans de l'època visigòtica se'n van traslladar les restes: les de Germà a Mèrida i les de Servand a Sevilla, a la catedral. A la catedral de Santander es venera un crani de Sant Servand.

Referències modifica

  1. De la mateixa manera, altres sants hispànics van esdevenir, sense cap fonament històric, fills de Sant Marcel: Celedoni i Ermenter (patrons de Calahorra), Claudi, Luperc i Victori (morts a Lleó), Facund i Primitiu de Sahagún o Faust, Genar i Marcial de Còrdova (màrtirs a Còrdova).
  2. Borst, Arno. Der Karolingische Reichskalender und seine Überlieferung bis ins 12. Jahrhundert (en alemany). vol.3. Hahnsche Buchhandlung, 2001, p. 1423. ISBN 3775209026.