Setge de Drèpana
El Setge de Drèpana va tenir lloc en el marc de la Primera Guerra Púnica, aproximadament des del 249 aC fins al 241 aC.[1]
| Primera Guerra Púnica | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Drèpana Setge de Drèpana | |||
  | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 249 aC-241 aC | ||
| Coordenades | 38° 01′ 00″ N, 12° 31′ 00″ E / 38.016667°N,12.516667°E | ||
| Lloc | Drèpana | ||
| Resultat | Decisiva victòria romana | ||
| Bàndols | |||
| |||
Antecedents
modificaDrèpana i Lilibèon (avui Marsala) eren dos bastions navals dels cartaginesos en la part occidental de Sicília, constantment sota l'atac dels romans.[2]
El setge
modificaDurant el primer intent de posar setge a Drèpana, la victòria de la flota cartaginesa sobre la romana a la primera Batalla de Drèpana va destruir el bloqueig naval que intentaven els romans, permetent que els púnics poguessin ajudar a les dues ciutat per mar. L'accés per terra estava controlat pel Mont Èrix, disputat constantment per ambdós exèrcits, amb els romans guanyant finalment.[3]
L'any 241 aC, els romans comandats per Gai Lutaci Catul havien reconstruït la seva flota i havien reprès el setge naval de Drèpana, obligant un cop més els cartaginesos a enviar una flota de suport. Aquest cop, però, la flota púnica fou interceptada i destruïda per la flota romana a la Batalla d'Egusa, finalitzant la Primera Guerra Púnica.[4]
Referències
modifica- ↑ Goldsworthy, Adrian. La caída de Cartago: Las Guerras Púnicas, 265-146 A.C. (en castellà). Editorial Ariel, 2019-05-14. ISBN 978-84-344-3112-6.
- ↑ Grimal, Pierre. El mundo mediterráneo en la Edad Antigua. II. El helenismo y el auge de Roma (en castellà). Siglo XXI, 1972-11. ISBN 978-84-323-0066-0.
- ↑ Farnoux, Bernard Combet. Les guerres puniques (en francès). Presses universitaires de France, 1973.
- ↑ Garland, Lynda. Ancient Rome : from the early Republic to the assassination of Julius Caesar. Milton Park, Abingdon: Routledge, 2005. ISBN 0-415-22459-4.