Setge de Narbona (436)

El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots. Els visigots, encapçalats pel seu rei Teodoric I, van atacar la ciutat de Narbona el 436, probablement a l'hivern, fins entrat l'any 437, sense arribar a sotmetre-la. El setge va fracassar en arribar l'exèrcit romà encapçalat per Litori, lloctinent d'Aeci, que foragità els visigots i els perseguí fins a la seva capital, Tolosa.

Infotaula de conflicte militarSetge de Narbona (436)
Guerra Gòtica
Narbonne (march 2008).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla i setge Modifica el valor a Wikidata
DataHivern del 436-437
Coordenades43° 11′ 05″ N, 3° 00′ 13″ E / 43.18472°N,3.00361°E / 43.18472; 3.00361
EscenariNarbona, Gàl·lia Narbonesa, Imperi Romà d'Occident
LlocNarbona Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana. Fugida dels visigots a Tolosa.
Bàndols
Visigots federats Imperi Romà d'Occident
Huns
Comandants en cap
Teodoric I Litori
Cronologia

AntecedentsModifica

Els visigots s'assentaren en les terres romanes de l'Aquitània Secunda a través de l'aliança de foederati entre Vàlia i els romans el 418, establint la seva capital a Tolosa.[1] A la mort de Vàlia surt escollit com a rei Teodoric I que, a diferència del seu antecessor, no acceptà aliar-se amb els romans i molt menys supeditar-se al seu emperador a través del foedus i s'enfrontà als romans diverses vegades, intentant estendre el seu territori vers la Provença i accedir a la costa mediterrània, assetjant la ciutat d'Arle dues vegades el 425, aprofitant la mort de l'emperador Honori i els desordres per la successió, i novament el 430. Tanmateix, ambdues incursions fracassaren gràcies a l'acció del general romà Flavi Aeci.[2][3][4][5]

SetgeModifica

El 435 apareix una nova ocasió per als visigots d'atacar els romans, aprofitant novament desordres i aldarulls a la Gàl·lia. Aquell any es va produir una revolta de bagaudes i el 436 es revolten els burgundis, que estaven establerts a l'imperi com a federats i envaeixen la Gàl·lia Belga.[3][6] Aprofitant l'avinentesa, Teodoric trencà l'aliança amb els romans i va guiar les seves tropes personalment fins a la ciutat de Narbona, la qual posà en estat de setge vers l'hivern del 436-437, pel que la ciutat degué estar assetjada durant uns mesos, resistint fins que van arribar els reforços militars romans.[3][2][7] Aquell mateix any, Aeci, novament actuant per defensar la Gàl·lia, va sufocar la revolta dels burgundis, però encara havia de bregar amb els bagaudes de l'Armòrica i va enviar al seu lloctinent, Litori, amb el suport dels huns[8] a Narbona per fer front a Teodoric i a les seves tropes. En arribar a la ciutat, Litori aconseguí derrotar i foragitar als visigots, que es retiraren a la seva capital.[3] La pau, però, arribà el 439 després del setge de Tolosa per part dels romans, que va acabar amb una victòria pírrica dels visigots.[9][10]

ReferènciesModifica

  1. Bury, 1911, p. 278.
  2. 2,0 2,1 Bury, 1911, p. 279.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Valverde Castro, 2000, p. 48.
  4. Petersen, 2013, p. 43-44.
  5. Wolfram, 1990, p. 175.
  6. Heather, 2006, p. 287.
  7. Petersen, 2013, p. 262.
  8. Thompson, E. A.. Romans and Barbarians: The Decline of the Western Empire (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2002, p. 53. ISBN 0299087042. 
  9. Wolfram, 1990, p. 176.
  10. Hidaci, 1906, p. 36.

BibliografiaModifica