Setge de Ravenna (539-540)
El setge de Ravenna entre el 539 i el 540 es produí en el marc de la guerra gòtica de Justinià I.[1] Havent capturat Aríminum, Urbivent, Urbí i Auxímum, els romans d'Orient tenien via lliure per marxar contra Ravenna.[1] A finals del 539[1][2] o principis del 540,[1] Belisari, el vencedor en conteses com la batalla de Dara, la batalla d'Ad Decimum i el setge de Roma del 537-538, es dirigí a Ravenna amb el suport de Vitali, que ja era prop de la ciutat.[1] Vitali descobrí una càrrega de cereals que anava cap a Ravenna i se n'apoderà.[1][2] Moltes guarnicions godes es rendiren quan s'assabentaren del setge.[1] La ciutat en si fou presa[3] quan Belisari feu veure que acceptava el tron que li havien ofert els ostrogots.[1][2]
| Tipus | setge  |
|---|---|
| Data | 539 – 540 |
| Coordenades | 44° 25′ 04″ N, 12° 11′ 58″ E / 44.41778°N,12.19944°E |
| Lloc | Ravenna (Itàlia) |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Hughes, Ian (Historian). Belisarius: the last Roman general (en anglès). Westholme, 2009. ISBN 9781594160851. OCLC 294885267.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Heather, P. J. (Peter J.). Rome resurgent : war and empire in the age of Justinian (en anglès), 2018. ISBN 9780199362745. OCLC 1007044617.
- ↑ «Ravenna | Italy» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2019].