Sexo, pudor y lágrimas

pel·lícula de 1999 dirigida per Antonio Serrano

Sexo, pudor y lágrimas és una pel·lícula mexicana dirigida per Antonio Serrano i estrenada en 1999.[1]

Infotaula de pel·lículaSexo, pudor y lágrimas
Sexopudorylagrimas.jpg
Fitxa
DireccióAntonio Serrano Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticBrigitte Broch Modifica el valor a Wikidata
GuióAntonio Serrano Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAleks Syntek Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSebastián Del Amo i Xavier Pérez Grobet Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSamuel Larson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstituto Mexicano de Cinematografía i Argos Comunicación (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix, Lolafilms i 20th Century Fox Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 juny 1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0164877 Filmaffinity: 199586 Rottentomatoes: m/sexo_pudor_y_lagrimas Allmovie: v179838 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Tomás (Demián Bichir) torna a Mèxic després d'un viatge de set anys arreu del món a visitar als seus amics Carlos (Víctor Hugo Martin) i Ana (Susana Zabaleta), una parella d'esposos que està passant per problemes en la seva relació. Ana és seduïda per Tomás, el seu ex-xicot, cosa que provoca que Carlos expulsi Tomás de la casa,però en comptes d'ell, se'n va Ana. Això es converteix en una guerra d'homes contra dones quan Miguel (Jorge Salinas) es muda amb ells i Ana al departament de Miguel per a unir-se amb Andrea (Cecilia Suárez) i María (Mónica Dionne) en el seu boicot contra l'home.

És de coneixement general que aquesta obra visual és bàsicament una autobiografia d'Alex Syntek, i no sols perquè aquesta porti el mateix nom d'una de les seves cançons, si no que s'inspira fortament en la vida sexual del cantautor, ja que ha declarat que la seva capacitat per a reproduir-se és "Igual a una tragicomèdia" perquè no hi ha cosa que pugui salvar-li de, en finalitzar l'acte, trencar en plor. Per òbvies raons, això influeix d'una manera significant en la seva autoestima, ja que ha afirmat que no hi ha dona que hagi pogut ser-li comprensiva després de passar-li un d'aquestes rampells. Així que "Sexo, pudor i lágrimas" plasma la vida d'un artista.

RepartimentModifica

RecepcióModifica

Va ser el segon gran èxit del cinema mexicà de l'anomenada Nova Era, va trencar rècords d'audiència a Mèxic i es va mostrar als cinemes per més de 27 setmanes. Està basada en l'obra de teatre del mateix nom, d'Antonio Serrano, que es va presentar durant dos anys. Va recaptar, en total, 115 milions de pesos, i es va convertir, en aquell moment, en la tercera pel·lícula més taquillera de Mèxic.[2][3]

PremisModifica

Als XLII edició dels Premis Ariel va obtenir els premis a Ariel de Plata: millor actriu (Susana Zabaleta), direcció d'art, música original, guió adaptat i ambientació. També va obtenir el Premi del Público al XIV Festival Internacional de Cinema de Guadalajara).

ReferènciesModifica

  1. Sexo, pudor y lágrimas a correcamara.mx
  2. «Sexo, pudor y lgrimas» (en castellà). cineismo.com.
  3. «Cecilia Suárez’s Glory Days - Features – American Airlines Magazines», 11-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 6 juliol 2021].

Enllaços externsModifica