Sheila Scott

aviadora britànica

Sheila Scott (Worcester, Worcestershire, 27 d'abril de 1922Londres, 20 d'octubre de 1988), va ser una aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació amb els seus vols de llarga distància, entre els quals un vol d'una volta i mitja al món, de 34.000 milles (55.000 km), el 1971. Amb aquest vol es convertia també en la primera persona a sobrevolar el pol Nord en un avió petit.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaSheila Scott
Biografia
NaixementSheila Christine Hopkins
27 d'abril de 1922
Worcester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 d'octubre de 1988(1988-10-20) (als 66 anys)
Royal Marsden Hospital, London, England, UK
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatBritish
FormacióAlice Ottley School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviadora Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 6821291 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys

modifica

Nascuda com a Sheila Christine Hopkins, va tenir una infantesa difícil, escolaritzada en un internat a Worcester. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar als serveis com a infermera en l'Hospital Naval de Haslar.[3][4]

En 1943, va començar una carrera com a actriu com a Sheila Scott, un nom que mantindria fins i tot després de deixar els escenaris. Va actuar en teatre, cinema i televisió i també va treballar com a model (1945-1959).[1]

Va estar casada entre 1945 i 1950 amb Rupert Bellamy.[5]

Carrera com a aviadora

modifica

El 1958 va aprendre a volar en solitari a l'aeròdrom de Thruxton després de nou mesos d'entrenament. El 1960, amb la seva llicència de pilot, va comprar el primer avió, un vell biplà de la Royal Air Force, i per pagar-lo treballà com a demostradora d'avions Cessna i Piper. Era un Thruxton Jackaroo (convertit Tiger Moth) G-APAM, que va tenir fins al 1964, amb el qual va guanyar diverses carreres, obtenint els trofeus De Havilland i Jean Lennox Bird d'aquell any.[6][7][8]

L'abril de 1966 va comprar un Piper Comanche 260B G-ATOY que anomenà Myth Too, en el qual va establir noranta rècords mundials, entre els quals els vols entre Londres i Ciutat del Cap (1967), a través de l'oceà Atlàntic Nord (1967), l'Atlàntic Sud (1969) i d'equador a equador sobre el pol nord (1971).[7][8] El seu primer vol en solitari de volta al món va començar a Londres-Heathrow el 18 de maig de 1966 i va concloure el 20 de juny de 1966, després d'haver recorregut aproximadament 31.000 milles (49.890 quilòmetres) en 189 hores de vol en 34 dies.[9] El 1969–70 va volar en solitari per tot el món en el mateix avió per segona vegada.[10] Aquest avió va ser greument danyat l'any 1979 (després de vendre'l el 1971) i les restes es troben exposades a la col·lecció del National Museum of Flight, a l'aeròdrom d'East Fortune, a East Lothian, Escòcia. Més tard va fer servir un Piper Comanche 400 N8515P prestat, amb el qual va establir nous rècords.[1][11]

El 1971 va comprar un Piper Aztec 250 G-AYTO bimotor que va anomenar Mythre, en el qual va completar el seu tercer vol de volta al món en solitari el mateix any.[12][13] Aquest avió va ser destruït en una inundació a la fàbrica Piper de Lock Haven el 1972.[14]

Sheila Scott va escriure I Must Fly (1968) i On Top of the World (1973).[6] Va morir a l'edat de 66 anys al Marsden Reial Hospital, Londres, el 1988.[13]

Afiliacions

modifica

Va ser la fundadora, i la primera governadora, de la branca britànica de les Ninety-Nines, una associació de dones pilots amb llicència, que havia estat creada per Amelia Earhart, i de les Whirly-Girls, una associació de dones pilots d'helicòpters.[13]

Honors i premis

modifica

Va ser nomenada Oficial de l'Orde de l'Imperi britànic (OBE) el 1968. Un dels edificis docents de la Universitat de Worcester porta el seu nom.[6][15]

El 1967, Scott va ser guardonada com a guanyadora d'un Harmon International Aviation Trophy per haver establert un nou rècord de velocitat d'avió lleuger de 28.633 milles en solitari en 33 dies i 3 minuts.[16] Va rebre el premi Brabazon of Tara el 1965, el 1967 i el 1968. Va rebre el trofeu Britannia del Royal Aero Club of Britain el 1968 i la medalla d'or del Royal Aero Club el 1971.[13][17]

Referències

modifica

 

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 febrer 2022].
  2. «Sheila Scott, pionera de la aviación» (en castellà). El País [Madrid], 22-10-1988. ISSN: 1134-6582.
  3. General Register Office index of births registered in April, May, June 1922. Name: Hopkins, Sheila C. Mother's Maiden name: Kenward. District: Worcester. Volume: 6C. Page: 239.
  4. Lomax, Judy. «The High Deeds of Sheila Scott». The Spectator, 29-10-1988. [Consulta: 18 febrer 2022].
  5. «Sheila Scott (1927–1988), Pioneer Aviatrix». Aviation Pioneers : An Anthology. CTIE. [Consulta: 26 abril 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Sheila Scott. Aviador británico» (en castellà). Delphi Pages, 03-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-02-18. [Consulta: 18 febrer 2022].
  7. 7,0 7,1 «UK Register of Civil Aircraft – register entry – G-APAM-1». Civil Aviation Authority. Arxivat de l'original el 2022-04-27. [Consulta: 18 febrer 2022].
  8. 8,0 8,1 «UK Register of Civil Aircraft – register entry – G-ATOY». Civil Aviation Authority. Arxivat de l'original el 2022-04-27. [Consulta: 18 febrer 2022].
  9. Swopes, Bryan R. «Piper PA-24-260B Comanche». Women in Aerospace History, 18-05-2015. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2018. [Consulta: 2 gener 2018].
  10. Meunier, Claude. «List of solo flights around the world». Arxivat de l'original el 10 de febrer 2020. [Consulta: 2 gener 2018].
  11. Swopes, Bryan. «Sheila Scott Archives» (en anglès). This Day in Aviation. [Consulta: 18 febrer 2022].
  12. [enllaç sense format] http://publicapps.caa.co.uk/docs/HistoricalMaterial/G-AYTO.pdf Arxivat 2016-06-10 a Wayback Machine.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 «Sheila Scott 1. Data File». soloflights.org. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2020. [Consulta: 26 abril 2015].
  14. Swopes, Bryan R. «11 June–4 August 1971: Sheila Scott, OBE». Women in Aerospace History, 11-06-2015. Arxivat de l'original el 3 de gener 2018. [Consulta: 2 gener 2018].
  15. «University of Worcester Clinical Skills & Simulation Centre Sheila Scott Building». University of Worcester. [Consulta: 26 abril 2018].[Enllaç no actiu]
  16. (en anglès) , 10-09-1967.
  17. «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.

Bibliografia

modifica
  • Hahn, Michael. «Sheila Scott». Great Images in NASA, 31-10-2002. Arxivat de l'original el 17 January 2006. [Consulta: 23 març 2006].