Shen Yunying
Shen Yunying (xinès simplificat: 沈云英, pinyin: Shěn Yúnyīng; 1624–1660), també coneguda com Shen Guandi (xinès simplificat: 沈官弟, pinyin: Shěn Guāndì) va ser una general xinesa de l'exèrcit imperial durant la dinastia Ming.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1624  |
| Mort | 1660 (35/36 anys) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Xinesos han |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, poetessa |
| Carrera militar | |
| Rang militar | comandanta |
| Família | |
| Cònjuge | Jia Wance (en)  |
| Pare | Shen Zhixu (en) |
Biografia modifica
Shen Yunying fou la filla del general Shen Zhixu. De petita, es va interessar per les arts marcials i va llegir molts llibres sobre aquest tema. De major, acompanyaria el seu pare en les seves missions i aprendria les arts militars.
El 1643, el seu pare va morir en la batalla contra l'exèrcit rebel de Zhang Xianzhong a Daozhou, província de Hunan. En aquell moment, Shen Yunying va assumir el seu lloc al comandament durant la lluita i va portar els soldats a la victòria. Com a reconeixement, se li va oferir el càrrec del seu pare, que va acceptar, i es va convertir en general de les forces de guerrilla (Youji Jiangjun).[1]
Shen Yunying demostrà una gran habilitat militar en la seva lluita per protegir la dinastia Ming dels exèrcits de la dinastia Qing dirigits per Li Zicheng i la seva dona, Gao Guiying, una altra gran comandant de l'època. Però no va aconseguir evitar la pèrdua de Pequín l'any 1644 i la mort de Chongzhen, l'últim emperador de la dinastia Ming.
El mateix any morí el seu marit en combat, un any després del seu pare, mentre lluitava contra els exèrcits rebels a Jingzhou. Després d'aquests fets, Shen Yunying va perdre tota voluntat de lluitar i es va retirar a la vida privada, dimitint dels seus càrrecs. Portà els cossos dels difunts a la seva província per fer-se càrrec dels respectius funerals.[2]
Un cop reincorporada a la vida de civil va fundar una escola per a les noies del seu clan que proporcionava coneixements acadèmics i d'arts marcials.[3]
Va morir el 1660, als 36 anys.[4]
En la cultura popular modifica
La història de la vida de Shen es va tornar a explicar en diverses obres de la literatura. Dong Rong [zh] (m. 1760) va publicar una obra de teatre sobre Shen Yuying i una altra figura militar femenina notable, Qin Liangyu.[5]
Al segle xix, Zhang Chaixin va celebrar les gestes heroiques de Shen Yunying en el poema "La balada de la general Shen", que la representa com una poderosa guerrera i filla filial, així com una escriptora dotada, tot i que cap dels seus escrits ha sobreviscut.[6]
Al segle XX, Cheng Yanqiu, un dels quatre grans intèrprets de papers dan a l'òpera de Pequín, també va escriure una òpera sobre Shen Yunying.[7]
També apareix en una obra segle xviii i en diversos poemes (entre els quals destaquen els de la poetessa revolucionària Qiu Jin).[8]
Referències modifica
- ↑ «General Shen Yunying - Complete in Loyalty and Filial Piety - ColorQ Articles Etc». www.colorq.org. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Lee, Lily Xiao Hong. Biographical Dictionary of Chinese Women: Tang Through Ming, 618-1644 (en anglès). M.E. Sharpe, 2014-03-13. ISBN 978-0-7656-4316-2.
- ↑ «Shen Yunying - Mobile corps commander» (en anglès). Encyclopedia Amazonica, 01-09-2020. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ Pennington, Reina. Amazons to Fighter Pilots: R-Z (en anglès). Greenwood Press, 2003. ISBN 978-0-313-32708-7.
- ↑ Fang, Chao-ying. «Ch'in Liang-yü». A: Eminent Chinese of the Ch’ing Period, 1644–1912. Washington, DC: Library of Congress, 1944, p. 169.
- ↑ Idema, Walt; Grant, Beata. The Red Brush: Writing Women of Imperial China. Cambridge, Mass: Harvard University Press, 2004, p. 653-656. ISBN 067401393X.
- ↑ Rolston, David. Inscribing Jingju/Peking Opera: Textualization and Performance, Authorship and Censorship of the "National Drama" of China from the Late Qing to the Present. Leiden: Brill, 2021, p. 296. ISBN 9004463399.
- ↑ «Shen Yunying, générale chinoise» (en francès). L'Histoire par les femmes, 11-03-2020. [Consulta: 5 maig 2021].