Arsamosata

Arsamosata (armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) fou una ciutat d'Armènia, a la Sofene, a la vora de l'Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu. Hauria estat fundada pel rei oròntida Arsames I de l'Armènia Sofene al segle iii. Va ser destruïda i abandonada al segle i aC. Sovint se la confon amb Samosata.

Arsamosata

Tipus	Assentament humà
Ubicació
Entitat territorial administrativa	Turquia
38° 39′ 39″ N, 39° 30′ 39″ E

Degué ser restaurada i fou cap d'un districte militar després del 395. Possessió persa fins al 591, any en què fou tornada a l'Imperi Romà i, amb la seva comarca, l'Anzitene i l'Astiatene, es va crear una nova província anomenada Armènia Quarta. Va caure en poder dels musulmans i fou assetjada pels romans d'Orient el 837. El 938 consta en mans de l'hamdànida Sayf al-Dawla que s'hi va replegar davant l'atac romà d'Orient. Vers el 960 tornava a ser romana d'Orient.

El segle xiii estava en ruïnes. Ritter la identifica amb Kharput (Elazığ) i D'Anville considera que fou abans Tigranocerta. Avui dia està en gran part submergida per les aigües de la presa de Keban.

Bibliografia

• W. Smith, Dictionary of Greek and Roman Geography