Shirley Bassey
Shirley Bassey (Cardiff, 8 de gener de 1937) és una cantant britànica, coneguda mundialment per ser la cantant de la cançons per pel·lícules de James Bond (Goldfinger, Moonraker i Diamants per a l'eternitat).[1][2][3]
.jpg) (1971)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Shirley Veronica Bassey 8 gener 1937 (87 anys)Cardiff (Gal·les) |
| Residència | Mònaco |
| Grup ètnic | Afrobritànics |
| Formació | Mayfield College (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Activitat | 1953 - |
| Gènere | Pop |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Philips Records Decca Records United Artists Records Columbia Records Geffen Records |
| Premis | |
| |
| Lloc web | dameshirleybassey.world |
                   
  | |
Biografia
modificaVa néixer a Tiger Bay, un barri de Cardiff, Gal·les al 1937, la setena filla del matrimoni d'un pescador d'origen nigerià i una jove anglesa de Yorkshire.[4]
Als quinze anys va deixar l'escola per anar a treballar d'empaquetadora a una fàbrica local. Al mateix temps, treballava en clubs i pubs per guanyar-se alguns diners extra. El 1953 va signar un contracte per protagonitzar un musical sobre la vida d'Al Jolson. El mateix any, i amb només setze anys, va tenir la seva primera filla, Sharon, motiu pel qual va haver d'abandonar el món de la música per cuidar-la. Dos anys després, al 1955,va tornar-hi per protagonitzar el musical d'Al Read "Such Is Life". A partir de llavors la seva carrera va anar ascendint de forma imparable amb continus èxits a les llistes de singles britàniques.[5][6]
En reconeixement a tota la seva carrera i donat l'especial predilecció dins la família reial, fou nomenada Dama Comendadora de l'Imperi Britànic el 31 de desembre de 1999, pel que té el tracte de Dame. També va rebre la Legió d'Honor del govern Francès.[7]
Vida privada
modificaHa estat casada dos cops, el primer amb Kenneth Hume del 1961 fins al 1965. El 1968 es va tornar a casar, aquest cop amb Sergio Novak, amb qui va tenir la seva filla Samantha. Es van divorcia al 1977.[8][9]
El 1985 Samantha es va suïcidar penjant-se al pont de Clifton a Bristol. La seva mare sempre ha defensat que la seva filla no es va suïcidar.[10]
Discografia selecta
modificaÀlbums
modifica- Bewitching Miss Bassey
- Fabulous Shirley Bassey (#12 1961)
- Shirley (#9 1961)
- Shirley Bassey (#14 1962)
- Let's Face The Music (#12 1962)
- Shirley Bassey At The Pigalle (#15 1965)
- I've Got A Song For You (#26 1966)
- 12 Of Those Songs (#38 1968)
- This Is My Life(1968)
- La Vita - This Is My Life (1968 / només a Itàlia)
- Golden Hits Of Shirley Bassey (#28 1968)
- Live At Talk Of The Town (#38 1970)
- Something (#5 1970)
- Something Else (#7 1971)
- Big Spender (#27 1971)
- It's Magic (#32 1971)
- The Fabulous Shirley Bassey (#48 1971)
- What Now My Love (#17 1971)
- The Shirley Bassey Collection (#37 1972)
- And I Love You So(#24 1972)
- I Capricorn (#13 1972)
- Never Never Never (#10 1973)
- Nobody Does It Like Me (1974)
- The Shirley Bassey Singles Album (#2 1975)
- Good Bad But Beautiful (#13 1975)
- Love Life and Feelings (#13 1976)
- Thoughts Of Love (#15 1976)
- You Take My Heart Away (#34 1977)
- 25th Anniversary Album (#3 1978)
- The Magic Is You (#40 1978)
- What I Did For Love (1979)
- Love Songs (#48 1982)
- I Am What I Am (#25 1984)
- La Mujer (1987)
- Keep The Music Playing (#25 1991)
- The Best Of Shirley Bassey (#27 1992)
- Sings Andrew Lloyd Webber (#34 1993)
- Sings The Movies (#24 1995)
- The Show Must Go On (#47 1996)
- The Birthday Concert (1997)
- The Remix Album: Diamonds Are Forever (#62 2000)
- The Greatest Hits- This Is My Life (#54 2000)
- Thank You For The Years (#19 2003)
- The Columbia/EMI Singles Collection (2006)
Senzills
modifica- "Banana Boat Song" (#8 1957)
- "Fire Down Below" (#30 1957)
- "You, You Romeo" (#29 1957)
- "Kiss Me, Honey Honey, Kiss Me" (#3 1958)
- "As I Love You" (1959) (Primer número u)
- "With These Hands" (#31 1960)
- "As Long As He Needs Me" (1960) (Número 2, durant 30 setmanes a la llista de popularidat)
- "Reach For The Stars" / "Climb Ev'ry Mountain (1961) (segon número u)
- "I'll Get By" (#10 1961)
- "Tonight" (#21 1962)
- "Ave Maria" (#31 1962)
- "Far Away (#24 1962)
- "What Now My Love" (# 5 1962)
- "What Kind Of Fool Am I" (#47 1963)
- "I (Who Have Nothing)" (#6 1963)
- "My Special Dream" (#32 1964)
- "Gone" (#36 1964)
- "Goldfinger" (#21 1964) (Canció titular de la pel·lícula homònima)
- "No Regrets" (#39 1965)
- "Big Spender" (#21 1967)
- "Something" (#4 1970) (empatà amb The Beatles original en la posició 4)
- "The Fool On The Hill" (#48 1971)
- "Diamonds Are Forever" (#38 1972) (Tema principal de la pel·lícula homònima)
- "Where Do I Begin (Love Story)" (#34 1971) (Tema usat a la sèrie Nip/Tuck)
- "For All We Know" (#6 1972)
- "Never Never Never" (#8 1973)
- "The Rhythm Divine" (#54 1987) (Yello presentant a Shirley Bassey)
- "Disco" La Passione" (#41 1996) (Duet amb Chris Rea)
- "History Repeating" (#19 1997) (Apareix a la banda sonora de There's Something About Mary)
- "World in Union" (#35 1999) (Cançó oficial de la Copa del Mon de Rugbi) - amb Bryn Terfel
- "The Living Tree" (2007)
Referències
modifica- ↑ «Shirley Bassey» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Birthdays today: Dame Shirley Bassey, 77». [Consulta: 5 desembre 2017].
- ↑ British hit singles & albums.. 19th ed. Londres: Guinness World Records, 2006. ISBN 1904994105.
- ↑ 1961-, Williams, John,. Miss Shirley Bassey. Londres: Quercus, 2010. ISBN 9781847249746.
- ↑ «Shirley Bassey’s 25th. anniversary -1978-» (en anglès). Shirley Bassey Blog, 19-08-2016.
- ↑ Petkanas, Christopher «Shirley Bassey | A Fan's Notes» (en anglès). T Magazine.
- ↑ «The London Gazette» (en anglès). The London Gazette, 31-12-1999. [Consulta: 5 novembre 2017].
- ↑ Michael., Munn,. Hollywood rogues. Londres: Robson, 1991. ISBN 0860516385.
- ↑ Farndale, Nigel «The minute she walked in the joint» (en anglès). , 08-05-2003. ISSN: 0307-1235.
- ↑ Hattenstone, Simon «Dame Shirley Bassey interview» (en anglès). The Guardian, 23-10-2009. ISSN: 0261-3077.