El si maxil·lar o antre de Highmore és una de les cavitats que conformen els sins paranasals en la cara, d'ells és la cavitat més gran i té forma piramidal.[1] Es localitza en l'os maxil·lar superior, un a cada costat de la cara i està recobert de mucosa que, quan s'inflama o infecta, causa una sinusitis. El si maxil·lar està innervat per branques del nervi maxil·lar.[2]

Infotaula anatomiaSi maxil·lar
Detalls
Llatísinus maxillae i sinus maxillaris osseus Modifica el valor a Wikidata
Part debody of maxilla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
artèria infraorbitària Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD008443 Modifica el valor a Wikidata
TAA02.1.12.023 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 57715 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.999
EB Onlinescience/maxillary-sinus Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels ossos

Característiques modifica

El si maxil·lar es localitza en l'os maxil·lar a cada costat de les fosses nasals i per sota de l'òrbita ocular.

La paret superior del si correspon amb la base de l'òrbita, la paret anterior és la cara facial del maxil·lar superior per on passa el nervi orbitari inferior. La paret posterior són els canals alveolars i correspon amb la cara anterior de la fossa infra-temporal i es relaciona amb la fossa pterigo-palatina i el seu contingut: l'artèria maxil·lar interna, gangli esfeno-palati i branques del nervi trigemin. La cara medial és principalment cartílag, relacionant-se amb l'os etmoide i el cornet inferior. La base del si maxil·lar es relaciona amb els alvèols dentaris del segon premolar i primer molar.[3]

Imatges addicionals modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Richard L. Drake, Wayne Vogl, Adam W. M. Mitchell, Gray.
  2. Human Anatomy, Jacobs, Elsevier, 2008, page 209-210
  3. Illustrated Anatomy of the Head and Neck, Fehrenbach and Herring, Elsevier, 2012, page 67
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Si maxil·lar